Les institucions ja no poden esperar més. El deplorable estat en què es troba el castell d'Alaró fa necessària una urgent iniciativa pública per recuperar un dels símbols més importants de la nostra memòria històrica. Diari de Balears denuncià ahir la situació de veritable degradació en què es troba el monument. Però el més trist del cas és que Govern, Consell i Ajuntament ja ho sabien des de fa molt de temps. i per una raó o l'altra han deixat passar els anys. I tampoc no ens hem d'estranyar per això. Els polítics solen tenir una certa proclivitat a invertir els doblers en les coses que estan molt més a la vista. Això sempre és més rendible que un momument allunyat que, a sobre, encara està en mans privades. I a Alaró hi ha moltes muntanyes. Si a això afegim que restaurar un castell, i fer-lo ben fet, és un esforç considerable i difícil, entendrem per què entre tots deixam que s'esvaeixi l'ànima de Cabrit i de Bassa, els dos grans mites del castell i de l'esperit irreductible dels mallorquins. Tot i així, ens hem de felicitar perquè aviat arribarà la reacció institucional. No hem de tornar a sentir l'excusa que la fortalesa pertany a uns particulars. Això mai no ha de ser un obstacle, sinó tot el contrari. Perquè l'essencial és capir que tots tenim un deure impagable amb el mil·lenni d'història que serven els merlets del monument i amb l'empenta i coratge dels que el defensaren.
Les runes de Cabrit i Bassa