Q ui va ser el primer president d'aquesta Comunitat Autònoma des del 1983 al 1995 solia dir que ell i el seu equip de govern no prenien iniciatives pròpies sinó que es limitaven a crear el marc apropiat per tal que fossin els individus els que actuassin, s'expressasin i dissenyassin com havien de ser les coses. Es tractava d'una adaptació casolana del laissez faire dels primitius liberals. En aquell temps l'únic que atreví a intervenir d'alguna manera en l'entramat políticoterritorial-turístic va ser el conseller Cladera i acabà per fer uns decrets que no agradaren als hotelers, als constructors i al propi Govern. Amb tot allò el president volia donar la impressió com si aquí no es fes política per allò que no era necessari fer-ne en clara al·lusió a un dels principis ideològics que sostengué el franquisme fins els darrers dies.
Jaume Matas, que ja és d'una altra generació, contràriament al seu pare polític, és de l'opinió que s'ha d'intervenir i molt en política per construir el futur d'aquestes illes. De fet, el Parc Bit i la llei del Règim Fiscal Especial són projectes gestats en el seu despatx quan encara era conseller d'Hisenda. Ja sabeu que el projecte de Parc Bit viu moments dolços mentre la llei fiscal "ambiciosa en el seu títol" és magra en el seu contingut.
Aquest home té una gran virtut, té la virtut de traslladar a l'opinió pública la sensació que ell és el propietari i impulsor de grans projectes per encarar el futur. Les eleccions de l'any que ve ens diran si l'electorat es creu tota aquesta mar de propostes. Deu ser un bon polític des del moment que s'apropia de les inquietuds dels conciutadans i els llança cap al futur sobre un tren que circula per les vies de la tecnologia, les infraestructures, la moratòria urbanística, el sostre demogràfic...
Amb tot això Matas genera un debat, almenys en els mitjans de comunicació, i força els seus adversaris polítics a expressar-se amb contundència sobre allò que sempre han defensat. S'apropia d'una part del programa de l'esquerra i la força a radicalitzar-se per decantar-se de la dreta. Quan ja ens ha servit aquest primer plat, ve el segon que és el fort.
El president de la patronal dels constructors diu que aplicar una moratòria urbanística enviaria 30.000 famílies a l'atur (150.000 persones? Una quarta part de la població mallorquina?) Ara és quan entram en el cos a cos perquè és evident que una moratòria autèntica i irreversible tendrà aquest efecte sobre el treball i s'hauran de pensar, per tant, alternatives laborals perquè la rehabilitació d'edificis segurament no podria absorbir tots els treballadors. Amb Matas no hem de passar pena perquè són precisament els seus companys ideològics els que ja fa temps que parlen d'una societat on el treballador ha d'estar capacitat per reciclar-se contínuament, per adaptar-se a noves formes de treball, per adquirir nous coneixements aconseguint que el treballador de vida laboral més llarga sigui el que més vegades ha canviat d'ocupació.
I per acabar, les postres. Alguna cosa refrescant, que no ens embafi, que ens deixi bon gust a la boca. Què poden oferir? Una gestió equilibrada del recurs territorial, unes mesures que tendeixen a la solidaritat interterritorial i això és l'únic que no ens donen, això és precisament el que manca en els plans de futur de Jaume Matas. Si no tanca harmònicament aquest cercle, si no controla aquesta capsa de trons que ell ha volgut obrir, en farà la impressió que tot ha estat un buf i ens quedarem amb aquell argument demagògic "de mal gust, per tant" sobre l'atur que, si no es contesta, reforça la imatge d'un Matas amo i senyor de les ideologies que es permet un viatge al centreesquerra per tornar a la dreta sense haver-se aturat a cap estació de consens.