Vot resident o turisme electoral?

El 31 de desembre de 1998 una Ordre Ministerial dictava les normes i instruccions tècniques per a l'elaboració del cens electoral dels estrangers procedents dels països de la Unió Europea (UE) i de Noruega i residents a l'Estat espanyol. S'havia alçat la veda del vot estranger, sobretot, en aquells llocs on la comunitat resident és més nombrosa. Aquest és, entre d'altres, un dels atractius naturals del País Valencià, on hi viuen habitualment al voltant de 65.000 residents. D'aquests, més de 55.000 ho fan a la costa alacantina, essent els anglesos (22.000) i els alemanys (13.000) els dos grups més grans. I tot i que és la primera vegada que aquest contingent pot votar i ser votat, el seu grau de participació és una incògnita. Però l'esdeveniment desperta altres incògnites menys inofensives sociopolíticament parlant. L'empadronament que ha dut a terme l'Oficina del Cens Electoral ha posat al descobert algunes xifres sorprenents: com és possible, per exemple, que els residents alemanys a les comarques d'Alacant fossin fa tan sols uns mesos 4.471 i avui en siguin 13.000? La resposta a aquesta pregunta pot tenir la clau en el següent interrogant: què entén el Ministeri de l'Interior per residents? Seguim els passos oficials: a) pot empadronar-se qualsevol persona que aporti una fotocòpia del passaport, un contracte de butà o de lloguer o una escriptura que acrediti la propietat d'una casa, i b) una vegada empadronada, la persona pot votar. Ara bé, perquè un d'aquests residents provinents de la UE i de Noruega pugui tenir la targeta de resident oficial ha d'acreditar que viu un mínim de 182 dies l'any en una població ics. És un dret, però també és un deure: qui visqui més d'aquest temps en un lloc està obligat a regularitzar la seva situació fent-se resident oficial. En cas contrari, la seva estada és il·legal i el Ministeri de l'Interior pot imposar-li una multa de fins a 200.000 pessetes. Idò bé, aquesta ambigüitat al voltant del concepte de resident afecta directament les eleccions municipals, perquè resulta que té el mateix dret a votar una persona que viu tot l'any a l'Estat espanyol però no vol fer-se resident oficial (qui en controla el nombre de dies que viu entre naltros?) que una persona que té una vivenda llogada tot l'any i només hi passa dues setmanes. Això no impedeix, d'altra banda, que aquesta mateixa persona pugui exercir simultàniament el vot en la seva població d'origen. No hi ha il·legalitat, però s'està atorgant la possibilitat a molta (o poca) gent que passa molt poc temps en aquestes poblacions de canviar el color polític d'un ajuntament. I això és clarament discriminatori per als habitants fixos i una llepolia per a polítics amb mala idea. En conseqüència, qui s'encarrega de destriar, avui, el votant resident del turista electoral?