En aquesta terra aviat haurem posat call a tot. No hauríem de permetre que caigués en l'oblit l'actitud del batle de Santa Margalida, que, amb una desimboltura pròpia de qui creu que no ha de donar explicacions a ningú, autoritza uns actes vandàlics dels quals sap que estan en conflicte amb la legalitat. L'amollada d'ànneres a Can Picafort és un exemple de com les persones podem perdre la sensibilitat i el sentit comú, ignor si per aquest ordre o a l'inrevés. L'espectacle d'unes ànneres atemorides, terroritzades, goranament llançades a la mar, és una expressió "només residual?" de la crueltat més salvatgina. I, davant aquest panorama, el batle del Olmo s'estima més abdicar del seu deure que no fer front a un petit grup i donar exemple als al·lots, als margalidans més influenciables amb bons o mals exemples. No sé si algú del seu partit li ha estirat les orelles. És possible que també hagin mirat cap a una altra banda: això, els que no hi hagin estat d'acord. De vegades, quan la gent tocada de peresa mental diu aquella bajanada que tots els polítics són iguals, no és senzill aportar matisos diferencials capibles en una primera lectura. A més, atribuir a un o altre grup uns trets diferencials és una maniobra molt vulnerable a la demagògia. Però sí que es podria dir que, entre les persones de la dreta, la sensibilitat davant casos com aquest i altres de naturalesa semblant, no destaca precisament per la seva finesa. Naturalment que pertot hi ha de tot, però vandalismes de sal tan gruixuda no són tan fàcilment associables a un natural més propi de persones alineades amb això que solem dir-ne esquerra, esquerra nacionalista, ecologistes, etc. És mala d'imaginar una petita barbàrie com la de Can Picafort autoritzada per un batle del PSM, posem per cas. I aquesta sensibilitat -o la seva manca- és la que, finalment, defineix les persones; i un nombre elevat de persones dóna caràcter a un o altre partit. No són les ànneres: són les ànneres, el poc respecte a l'entorn, la deculturalització, la permissivitat amb els renous, la desídia davant la degradació de la ciutat... A qui no té sensibilitat, acaba que tant li és que amollin ànneres com que els veïnats de la Llonja, de la plaça Serralta o d'on sigui no puguin dormir.
Ànneres i annerots