Errata és un d'aquests plurals cultes que es donen en anglès, presos directament del llatí, el qual podem traduir com «conjunt d'errors, llista o relació d'errates». Crida l'atenció que George Steiner hagi titulat la seva recent autobiografia intel·lectual com Errata. An examined life, o Errata. Una vida a examen en la brillant i consistent versió catalana que acaben d'oferir-nos Albert Mestres i l'editorial Proa a la col·lecció La mirada literària. Un títol que no sols revela la modèstia "provocadora, sens dubte" de l'autor ans també suscita la sospita que tota biografia intel·lectual té molt de repertori d'intents i proves, d'excursus i exploracions, multiplicitat d'intuïcions i experiències que, certament "si va a dir ver", mai no poden ser tots exitosos i que, per tant, necessàriament comporten una determinada proporció d'errors i marrades. Naturalment, hi ha intel·lectuals tifuts que, això, ho amaguen. Però, per sort, n'hi ha d'altres, de més descarats i més honestos, que no tenen inconvenient a reconèixer-ho. Steiner, per descomptat, pertany al segon grup i, encara que no fos més que per això, ja mereixeria la pena llegir aquest llibre, que ve totalment en contra de la proverbial autocomplaença noucentista. Cal tenir ben present que, al cap i a la fi, la missió principal de l'intel·lectual és més la de qüestionar que no la de subministrar-nos teringues d'eventuals certituds. El nostre autor propugna, com reconeix explícitament, la perplexitat, que és una forma de mantenir-se espavilat.
George Steiner va néixer el 1929 a París, fill d'un advocat jueu que havia aconseguit una posició professional envejable al si del Banc Central Austríac però que va haver de deixar Viena el 1924 a causa de la pujada de l'antisemitisme que va donar lloc al nazisme. Curiosament, aquest especialista en dret financer va inculcar al seu fill des dels primers anys la vocació de professor de lletres o d'exegeta de les exigències dels clàssics envers els lectors, en el benentès que són els textos clàssics els qui ens llegeixen i interpreten a nosaltres i no viceversa. El vast bagatge cultural del judaisme centreeuropeu emancipat i el trilingüisme que va rebre de la seva família i de les circumstàncies (la marea nazi va fer que, ben aviat, de París haguessin de passar a Nova York) foren, sens dubte, els fets més decisius de la seva formació.
Un dels «errors» dels quals es confessaria el nostre autor seria la manca d'especialització i haver conreat tant la filosofia del llenguatge com la literatura grega antiga, la novel·la russa i la crítica literària a les pàgines del New Yorker. També el de no haver après l'hebreu, com el de no haver continuat practicant el dibuix; «la mà diu veritats i alegries que la llengua no pot dir», escriu memorablement i punyent.
És impossible reflectir en l'espai que disposam tota la universalitat dels plantejaments de George Steiner: l'impacte de l'Holocaust o de la Shoah; l'horror o els horrors d'aquest segle de la megamort, amb al·lusions també a les víctimes de l'stalinisme i de la revolució cultural xinesa, les massacres armènies, el sadisme de Pol Pot, el genocidi de Rwanda, etc.; la responsabilitat de la condició jueva («Quan engendra un fill, un jueu sap que pot estar donant a aquest fill una herència de terror, d'un destí sàdic»); la problemàtica religiosa sempre present, des d'una àmplia perspectiva filosòfica; la impossibilitat de justificar racionalment el fet musical; les potencialitats extraordinàries que determinats temps verbals "subjuntius, condicionals, optatius" ens donen per a poder contraposar el que hauria de ser amb el que és; les conseqüències del mite de Babel, present pràcticament en totes les cultures; l'anàlisi de les potencialitats de la condició poliglota en escriptors com Milton, Joseph Conrad, Nabokov, Beckett i Joseph Brodsky; les implicacions del plantejament hermenèutic; etc., etc.
No vull acabar sense esmentar el capítol novè, dedicat a recordar els seus mestres. Hi desfilen figures senyeres, més aviat desconegudes entre nosaltres, com Jean Boorsch, Ernest Sirluck, Richard McKeon, Allen Tate, Humphry House, R.P. Blackmur, Gershom Scholem, Donald MacKinnon, Alexis Philonenko i fins i tot el pensador catòlic francès Pierre Boutang, a despit de ser l'autor d'alguns pamflets antijueus (!). El testimoni que ens dóna de la seva gratitud i amistat és inoblidable.
Errata. Una vida a examen no excedeix gaire de les dues-centes pàgines. Però la seva riquesa de plantejaments i perspectives és realment excepcional. Cal arromangar-se i llegir aquest llibre.