Els equilibris del PSM

Els nacionalistes progressistes mallorquins tancaren ahir un 15è congrés marcat per la unitat i la tranquil·litat, dos estats d'ànim que la governabilitat apuntala fins al límit de fer desapàreixer qualsevol reticència interna. L'obertura del PSM-EN a nous reptes, que tal era el lema del conclave, és en realitat un seguit d'equilibris amb un futur tan obert com pretenen els nacionalistes i com és sempre, per definició, una escomesa electoral. I és que les eleccions del 2003 han estat fil conductor i horitzó alhora d'un congrés que ha esbossat amb nitidesa l'ambigüitat d'algunes de les propostes dels líders orgànics i/o institucionals del PSM. D'una banda, s'anuncia que l'any 2001 és el del 25è aniversari del partit, temps invertit a fer brollar un espai polític propi del no-res a base de molta pedagogia. El pedigrí obtingut serveix al reelegit secretari general, Mateu Morro, per reclamar-se pal de paller d'un Pacte Nacional per les Illes Balears que inclou el PP i que ha de combregar amb l'embranzida nacionalista d'Unió Mallorquina i el nou segell autonomista del PSIB-PSOE. D'altra banda, es vol casar l'esperit rebel essencial del PSM amb un difús espai anomenat «centralitat». Són enigmes que el Congrés de la continuïtat no ha desembullat.

• El tren, com a exemple
Massa sovint es repeteix que a Mallorca el transport públic no gaudeix dels favors de la ciutadania. Ahir, Diari de Balears publicà que el nombre d'usuaris del tren Palma-Inca s'ha incrementat un 17% respecte del 1999. L'únic que vol dir això és que la gent demana un transport públic de qualitat. Quan aquest es proporciona, la resposta és garantida. La manca d'ús d'aquests mitjans només és explicable per la desatenció que ha patit durant molts d'anys. La notícia relativa al tren d'Inca és motiu d'alegria. Ha de representar un incentiu perquè les administracions estatal, autonòmica i locals dediquin més recursos a la dignificació del transport públic, que només pot reportar conseqüències positives per a la preservació del medi ambient, del territori i de la nostra qualitat de vida.