La Direcció General d'Economia presentà ahir les dades sobre la població estrangera resident a les Illes Balears. Els darrers anys les xifres s'han disparat de manera que avui dia ja s'han assolit les vuitanta mil persones. Per molt que hi hagi interès que no se'n parli, és una qüestió de responsabilitat demanar-se si estam preparats per absorbir aquest moviment migratori. El nostre creixement vegetatiu és zero. Per tant, l'increment espectacular de la població només és atribuïble a aquest motiu. Els assumptes que s'hi relacionen són multiples i cap d'ells no pot ser considerat d'una importància menor: infraestructures, electricitat, aigua... I, sobretot, un problema cultural. Se sol tenir la temptació de conjurar qualsevol discussió sobre aquest tema, pronunciant la paraula «xenofòbia». Aquest fenomen només apareix quan no s'agafa el bou per les banyes i s'intenta ordenar i facilitar una mica el procés d'instal·lació dels nouvinguts. Només des de la més gran de les irresponsabilitats podem girar l'esquena a aquest assumpte. A qualsevol país digne d'aquest nom es fa així, amb seny, sense histèries, sense assenyalar un boc emissari.
• Aznar ha de reflexionar
Les comunitats autònomes de les Balears, Astúries, Extremadura,
Catalunya, Castella-la Manxa, Aragó i Andalusia han acordat
coordinar-se per treure endavant la batalla contra els decrets
liberalitzadors del Govern de José María Aznar. El president de
l'Executiu central ha de reflexionar sobre si és raonable tirar
endavant amb mesures com aquestes quan els representants de mig
Estat s'hi oposen i existeix, a més a més, un conflicte
d'interpretació de competències. De la mateixa manera, el front
opositor ha de ser conscient de la majoria absoluta obtinguda pel
Partit Popular. Com sempre, el sentit comú aconsella una sortida
negociada, encara que això impliqui que Aznar hagi de rectificar.
Al cap i a la fi, la prepotència sempre acaba per passar factura
als governants. I el sentit de l'Estat exigeix, en aquesta i en
totes les qüestions, flexibilitat.