Som qui som

Vull suposar que, després de tanta insistència, ara i aquí, cada dia, amb dibuixos i paraules, angelots i opinions, amors i odis, clams i silencis, ja no quedarà dins el meu humil cercle social, d'amics i d'enemics, cap persona que pugui ignorar la intenció bàsica, impertèrrita, de ser qui som i de viure, per tant, en constant i total integració a la causa cultural del que, si no es deomstra el contrari, és el meu país. Puc assegurar amb absoluta convicció i alegria que mai no m'he sentit foraster o espanyolista a Mallorca "i manco a Felanitx, on vaig néixer", quan he parlat castellà a ca nostra o quan he escrit en castellà als diaris. És difícil, però, estimar els qui s'obstinen a creure que no som qui som.