Fa una partida d'anys que tots els diaris estatals es feren ressò, en llocs preferents, del cas d'una mare que cada dia feiner, a les set i mitja en punt, despertava sol·lícitament els dos gorans que tenia per fills i que, segons tots els indicis, figurava que feien d'estudiants universitaris. És clar que dit així, sense més, no s'acabaria d'entendre que un fet com aquest, que es deu repetir milions de vegades cada dia arreu del món, fos una notícia digna de sortir en cap diari. El cas és que la mare sol·lícita i els fills no vivien a la mateixa ciutat, per la qual cosa a la mare no li quedava més remei que telefonar i, com que la broma podia arribar a ser cara, havien convingut que els fills no despenjarien el telèfon, ans al contrari, una vegada desperts, quan el telèfon deixava de repicar, un dels fills tornava la trucada a la mare que, pel seu torn, i també sense despenjar el telèfon, sabia que la seva tasca havia reeixit. Fet i fet, crec recordar que la notícia era que l'operadora havia descobert el tripijoc d'aquesta família i havia fet alguna cosa com ara denunciar"los per estafa i, sobretot, intentar aturar qualsevol intent que aquesta pràctica esdevingués generalitzada. Sembla que el pas dels anys i l'adveniment de l'era dels mòbils ha acabat per donar la raó a les operadores que, ara mateix, acaben d'anunciar que han detectat que devers un u per cent de les trucades que fan servir la seva infraestructura són trucades falses, és a dir, com el cas de la mare i els fills, els usuaris han acordat un codi previ i, sense cap necessitat de despenjar el telèfon, es comuniquen i es diuen el que s'han de dir. Naturalment les operadores comencen a estar lleugerament enfadades per una conducta que consideren propera al frau, ja que aquests usuaris barruts i espavilats, sobretot espavilats, fan servir la seva infraestructura sense pagar un duro i, d'entrada, han amenaçat que faran pagar des del moment en què s'enviï el senyal de trucada a través de la xarxa, independentment de si la trucada té resposta o no. La qual cosa seria equivalent a, per exemple, haver de pagar per entrar a una botiga qualsevol, independentment de si hom troba el que necessita o no i en base al fet que l'amo de la botiga ha hagut de pagar molts diners per instal·lar"la i mantenir"la oberta. Dit d'una altra manera, a la barra que hi posen aquests usuaris mangarrufers, les operadores hi volen posar la barra de fer pagar per serveis que no han no prestat. Barra contra barra, només que els uns tendran la llei del seu costat i els altres, com sempre, haurem de pagar i, mai més ben dit, callar la majoria de vegades.
Vistes així les coses, a ningú no hauria de sorprendre que aquesta actitud prepotent i garrepa de les operadores de telefonia, i que ha estat constant al llarg de tota la seva història, hagi provocat l'existència, també constant al llarg de tota la història, d'individus i grups que han tengut com a gran objectiu telefonar sense pagar, doncs ja és sabut que un dels millors antídots contra l'avarícia és la generositat. N'hi va haver que tant s'hi van encaparrar a aconseguir aquest lloable objectiu que varen arribar a aprendre electrònica a bastament com per obsequiar la humanitat amb els ordinadors personals. Així que les operadores es poden donar per ben advertides i és que, si persisteixen en les seves actituds, qualsevol dia ens podem trobar amb el món capgirat per un invent que sigui una aportació dels col·lectius que estan contra els seus abusos. I és que, comptat i debatut, ni als puritans Estats Units ni a la vella i més liberal Europa, no sembla haver quallat gaire la idea que telefonar sense pagar pugui arribar a ser un delicte. Aquesta seria una bona qüestió que podria ser objecte d'estudi de qualsevol de les fundacions que hi ha associades a les operadores telefòniques i que, en bona part, tenen com a objectiu camuflar els beneficis d'escàndol que aconsegueixen amb la seva activitat. Mentrestant, que deixin estar tranquils tots aquells que han trobat una manera, encara legal, de fer servir de franc la infraestructura telefònica. Al cap i a la fi, les ones viatgen per l'aire, una de les coses que, fins fa ben poc, no tenia preu.