Poc més o manco cada any per juliol alguna publicació ens obsequia amb un reportatge sobre el miraculós vimer de Manacor, el que cura l'hèrnia dels nins, i aquests reportatges se solen acabar de compondre amb la repetidíssima llista d'«habilitats» del vimer, que pareix que tothom en fa covos, però... Anem per parts.
La darrera cita descriptiva de vimers a Mallorca que tenc anotada la va fer Barceló i Combis al segle XIX, el pare Bonafè, i com amb la majoria de plantes cultivades, es va limitar a reproduir aquesta cita, i com que es tracta d'una espècie de cultiu molt marginal, els botànics no hi solen parar esment.
La Gran Enciclopèdia també s'embulla: el nom popular, el científic i la fotografia corresponen a tres espècies diferents i la fulla a lloure que ens regala un diari patina de manera semblant i ens obsequia amb un mapa de distribució absurd. Aquests errors solen partir de barrejar tot el gènere Slix com si féssim una ensalada de fruites... doncs no: on figura un assessor botànic aquest error és inadmissible.
I ara, aferrau-vos, perquè la planta aquesta de s'hort des Correu de Manacor, pot ser que faci miracles, però no té res a veure amb tot el que hem estat parlant, perquè no és cap vimer ni té res a veure amb cap salze sinó amb les antípodes: és una budlèia de Madagascar. Mem idò, si per al reportatge de l'any que ve ja distingim entre covos i banastres.