El batle de Maó tasta aquests dies, ben segur, els torrons més indigests i acerbs de la seva dilatada carrera municipal. Polític de notòria sensibilitat social, ja que no debades s'inicià en el municipalisme com a regidor de benestar, ha fet una cosa inaudita, electoralment parlant, que per mi mereix totes les consideracions: guanyar-se el càrrec de l'alcaldia per si mateix, per la seva pròpia força de lideratge, després d'un temps inicial de simple usdefruit del càrrec per via d'herència. Vull dir que, a Menorca, tots els polítics locals que han arribat a la més alta direcció d'un ajuntament com a conseqüència d'una mena d'«ascens» inesperat per dimissió o renúncia del titular a la llista; tots, dic, han sistemàticament fracassat en els intents de revalidar-se a través de les urnes. No ho sabria pas explicar amb un mínimum de racionalitat ni, menys encara, d'erudició electoral, però el fenomen és ben bé aquest que descric. Li va passar a Antoni Salvador l'any 1991, després de ser batle de Ciutadella per dimissió d'Antoni Orell, mai no explicada de debò, malgrat el decenni llarg transcorregut. També ho experimentà Assumpta Vinent, igualment a la ciutat de mestral, el 1999, després d'ocupar la vacant forçosa, literalment crispada pels escàndols, de Gabriel Al·lès. O Bernat Llompart, en es Castell. O, si voleu més claredat encara: és el que li succeí, punt per punt, a Jaume Matas en la desconsolada experiència electoral autonòmica de 1999.
En canvi, a Artur Bagur no li han anat així les coses. N'és l'excepció plausible que l'ha projectat i consolidat. D'una etapa d'alcaldia deixada en testament hològraf per Borja Carreras "un càrrec, en definitiva, atorgat per l'antecessor, en una mena de successió a títol de delfí" s'ho sabé guanyar personalment. I així, ha esdevingut avui un primer edil recolzat pels ciutadans, políticament sòlid, respectat pels col·legues i amb notòria influència en els poders insular, autonòmic i estatal, a condició, és clar, que hi governin formacions progressistes.
Ara, però, li ha tocat d'empassar-se mals tràngols, que li amargaran el Nadal, com ara el sopar d'anit mateix. La ferida oberta és encara massa descarnada com per eludir semblants efectes sobre el marisc, els dolços i els torrons que avui pararan taula, ben segur, a ca seva. El més demolidor dels tràngols, en efecte, és potser el que li ha sobrevingut dijous, en què ha hagut de signar, sobri i sense tremolar, la sanció contra l'arquitecte municipal. El jutge instructor de la investigació interna li ha lliurat un informe terrible, desolador, per a qualsevol governant. Em referesc a aquells episodis en què un alt funcionari practica nepotismes i, sota la greu, la sacratíssima responsabilitat d'haver d'administrar la llei i els drets públics per a tothom, es descobreix que tramava una xarxa oculta per al favoritisme, i fins per al lucre personal irregular i refusable. Més o manco açò és el que constata l'esmentat informe. Qui havia de vetllar, com a arquitecte municipal, per l'estricte compliment de la legalitat urbanística; i qui, fet i fet, exigeix al ciutadà adequació estricte a les lleis i les normes, resulta que es féu construir un apartament amb piscina en una finca de la seva propietat sense disposar de llicència d'obres. A més, trepitjava amb repatània freqüència el marc de les incompatibilitats a què està sotmès com a servidor públic, en presentar a aprovació projectes que, encoberts per firmes d'amics arquitectes de fora terme, havien estat redactats per ell mateix i s'havien d'executar en el municipi de Maó. Tota l'honestedat que hom suposava en aquest funcionari, s'ha ensorrat com un edifici mal endreçat "vull dir bastit amb engany.
El decret de suspensió de sou i feina per vuit mesos ha quedat signat. En la treva de Nadal, però, el senyor Bagur hauria de meditar com acostumen en els bons cirurgians, per determinar si el càncer ha quedat tot extirpat limitant-se al cap tècnic, o si la salvaguarda de la salut de tot el cos demana amputacions més radicals, malgrat que l'extremitat que s'hagi de mutilar sigui part del seu propi cos. Heus ací els torrons acerbs que, enguany, s'ha portat a casa en el lot de Nadal. Tanmateix, santa nit!