Voldria des d'aquestes línies donar les gràcies al senyor Leo Bassi per les dues hores tan agradables que em va fer passar al Teatre del Mar veure la magnífica obra Golf. Mai abans no havia rigut tant de gust, i és que ridiculitzar una classe social elitista, hipòcrita i pija em sembla «de puta mare».
Diumenge passat, seguint el seu habitual costum, el senyor Bassi va tenir la gentilesa de portar-me a una excursió ecològica. Amb la seva invitació vam tenir ocasions de conèixer un d'aquests vedats tancats exclusivament per als momios (parlant en termes sud-americans) com és la urbanització Son Vida i el seu golf. Allí vam veure els pijos jugant al seu esport favorit, el golf, que en la meva modesta opinió és avorridíssim almenys per a qui l'ha de suportar com a espectador. Crida poderosament l'atenció la cara de pocs amics que posava el guàrdia de seguretat quan demanava explicacions a l'amfitrió sobre la nostra presència al lloc poc abans de muntar una entretinguda partida de petanca a la gespa.
En definitiva, el senyor Bassi, encara que hagi nascut a Itàlia,
és, com deim a Mallorca, ben nostro.
Molt bo això teu, Leo!! Continua donant canya. Jo, per la meva
part, ja he començat un curs accelerat de petanca.
Cordialment.