Ara que Jordi Pujol ha passat la batuta a Artur Mas, amb un simbolisme i una propaganda més o menys convincent, tota l'atenció estarà fixada en si un dels dos travala i si un o l'altre es pot identificar com el responsable de dur el partit a noves altures o d'esclatar el globus per voler fer més. Així mateix, aquest traspàs de protagonisme no ho han assajat mai en vint i tants anys al poder. I potser el paper més difícil sigui el de Pujol. L'expresident tendrà dues opcions clares: o desaparèixer i disposar-se per ser el convidat de pedra a tots els actes oficials i no oficials de les terres catalanes la resta de la seva vida, o ser el que m'imagín no pensava mai ser: la thatcher de Catalunya, que posi les coses clares, de tant en tant i per irritació dels que intenten superar la seva herència, amb la qual cosa arriscaria socavar el poder del successor o convertir-se en una comparsa radical que no passa de ser una diversió. Pujol, no sabem què farà; Thatcher va tastar les dues opcions.
Com comportar-se