El Govern Aznar sembla decidit a tornar al túnel del temps per afrontar el problema educatiu de l'Estat. El trauma d'Aznar i dels seus ministres és que no han entès que la clàssica societat industrial del segle XX ja està superada, i el món desenvolupat, començant per les generacions més joves, estan entrant dins el que els intel·lectuals més conscients i lúcids denominen societat del coneixement interactiu.
Pensar ara en revàlides, en repeticions de curs i amb un estil educatiu com aquell que preparava els alumnes per formar part de l'Adminsitració de les empreses arquetípiques dins una escala de categories, ja no té sentit. Aleshores la saviesa només existia a les escoles i universitats. Avui en dia no. Internet i l'explosió de la interactivitat en l'adquisició d'informació i formació pot produir un fenomen absolutament nou en el segle XXI: l'assoliment d'alts cims de coneixement al marge del centres educatius. I això és altament positiu, però també molt perillós perquè sense una canalització i l'impartiment d'unes pautes de conducta comunes és possible que s'arribi a una nova «desestructuració» social. I per evitar-ho està la funció de la «nova» escola: canalitzar els coneixements, aportar mètodes d'anàlisis i conrear l'assumpció crítica d'una realitat carregada de missatges, sovint contradictoris o manipulats. És impensable que les revàlides i les repeticions de curs basades en matèries reglades, rígides, àrides i memorístiques pugui preparar els ciutadans del segle XXI. De quina «qualitat» parla el Govern Aznar? I què passarà si el valor dels homes i dones d'aquí vint anys comença a mesurar-se perquè, en part, s'han situat al marge del que se'ls ha ensenyat oficialment, tal com passà a l'Espanya de la transició respecte de les «lliçons» del franquisme?
I un altre punt important: aquesta llei conculca el dret de les autonomies a establir la seva línia educativa. Amb el PP controlant la formació dels joves, reneixen els vells esquemes de l'Espanya imperial: faran tot el possible per imposar la llengua, la cultura i la història i l'estil de vida castellans. En el fons, ignoren que la societat del coneixement és la societat de la llibertat.