N'*hi ha que en diuen escarabats. En qualsevol cas, és allò que en castellà en diuen cucarachas, que deu ser un dels animalons més poc agradosos de la terra, sobretot si de nit, descalç, el trepitges. Bé, cucamolles. Sabeu que hi ha cucamolles i cucamolles? Es veu que sí. No és que el tema, així, d'entrada, em sembli gens apassionant, però, bé, els entesos "que ja veuríem fins on ho són" aseguren que les cucamolles russes tenen una presència molt més lluenta i voluminosa que la resta. Servidor, que sé que a Ariany parlam de manera diferent que a Maria de la Salut, i que no feim la mateixa «o» que els petrers ni el mateix «què» que els sineuers, dubt que hi hagi «un» tipus rus de cucamolla. Just a Sant Petersburg n'hi deu haver de tota color i de tota mida. Ara pensa a Moscou. Curses de cucamolles. Així, en fred, he de confessar que la perspectiva d'assistir a una cursa de cucamolles russes no em resulta estimulant. Si ara vostè em convida a una cursa de cucamolles "russes o no", ja trobaré manera d'excusar-me educadament "o brutalment, segons el dia" i de declinar l'honor que em fa.
Això no obstant, en la capital que molts consideren la capital mundial de la cultura, vol dir Berlín, s'hi han fet curses de cucamolles russes. En una capital tan gran com Berlín hi deu haver de tot, com és natural. A més, Berlín sempre ens ha suggerit l'existència de mons una mica "o molt" ocults. Per tant, entra dins lo raonable que també hi hagi qui organitza curses de cucamolles "i si són russes, ja, bono...
A part de la curiositat, algú es pot apassionar per aquestes competicions? Resposta, sí. Hi ha gent que, ni que sigui temporalment, s'apassiona per les curses de cucamolles fins molt més enllà del que en Xesc Bujosa s'apassiona pels cavalls.
Vols dir? I per quina raó es deu esdevenir tot plegat, què hi deu veure la gent en les cucamolles? La noble bellesa del cavall? No, pare. La raça dels cans de carreres? Tampoc. La filosofia absent dels caragols? Ni pensar-ho.
Idò?
On es fan aquestes curses? En un edifici situat enmig d'un parc que
d'aquí a no res esclatarà de verd. Necessitam més informació per
explicar-nos aquest fenomen. Bé, venga: la cursa de cucamolles
russes és una performance. Aquest edifici és un gran centre
cultural. Els promotors de la cursa són artistes plàstics, que
superaren abans de néixer el dibuix i la pintura a l'oli, han
passat per damunt les instal·lacions i els vídeos com en un
sospir..., i ara manifesten el seu art important cucamolles de
Rússia, ben madures, i organitzant-ne curses en un centre cultural
d'avantguarda: en una ciutat on a cada habitant li corresponen uns
cinc milions de pessetes del deute públic. El poder alquímic de la
cultura. O simplement el poder de la cultura: convertir en art una
cursa de cucamolles russes. (Per cert: va ser l'esdeveniment més
concorregut de la variadísima programació del centre cultural de
referència, que, d'altra banda, presentava historietes la mar
d'interessants. Què hem de fer...).