La victòria de Patxi López en el congrés extraordinari del PSE-PSOE implica un gir espectacular en l'estratègia d'aquest partit envers posicionaments més nacionalistes i d'enteniment amb el PNB. Es trenca així l'etapa «redondista», caracteritzada per un espanyolisme que amenaçava de provocar una fractura dins la societat basca. Sembla que López, un home provinent de l'aparell però també amb sobrada capacitat per pensar amb el seu cap i moure's amb les seves cames, té el suport del secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero, per iniciar una nova etapa que miri molt més cap al projecte federalista i aconsegueixi que els socialistes recuperin la credibilitat perduda per traumes del passat, com és el cas GAL.
És una aposta difícil i arriscada, i més tenint en compte els darrers assassinats de càrrecs socialistes a mans d'ETA, però el procés de reflexió dins el PSE-PSOE els està fent arribar a una conclusió: la sortida definitiva a la violència només vendrà partint de l'òptica nacionalista i no des de proclames espanyolistes com les que fa el PP o el PSE-PSOE en anteriors etapes. L'arribada de Patxi López a la secretaria general es produeix en una conjuntura en la qual els socialistes d'Euskadi estaven a punt de perdre el tren de la història. De ser un partit amb un gran suport electoral als inicis de la transició, ha experimentat una lenta però imparable pèrdua de vots i d'influència social. Les apassionades proclames estil Rosa Díez poden tenir una gran efecte mediàtic, sobretot fora d'Euskadi, però en el moment de comptar els vots els números no els surten. I hi ha un factor encara més perillós: Ajuria Enea no té confiança en els socialistes i ha establert una dinàmica política que pràcticament els ignora quan pren decisions importants. L'aposta per Patxi López és tot el contrari. És diàleg amb el nacionalisme moderat, és suport a les seves iniciatives per aconseguir el màxim grau d'autogovern i, per sobre de tot, és una aposta intel·ligent de lluita per la unitat de l'Estat des d'una perspectiva federalista, descentralitzadora al màxim i conscient que el pes de Madrid, ara potenciat per l'aznarisme, s'ha d'esvair a l'Espanya del futur.