La invitació demana una discreció sense escletxes ni porus. El lector no haurà d'apurar la seva bona diposició per entendre-ho. Es tracta d'un simpòsium "o congrés? No tenc el paper a mà internacional sobre el bé d'interès cultural que els responsables de l'organització consideren més en perill, ço és: el silenci. L'alarma ha saltat en comprovar que ciutats, fins i tot poblets rurals, en les quals el silenci semblava una conquesta ben consolidada, han experimentat un retrocés sagnant per mor de l'acció dels agents sonors més bàrbars. No és un tema menor, perquè afecta les arrels mateixes de la cultura i de la civilitat. Davant el perill de regressió, hi ha hagut autoritats polítiques o societats civils que han sabut reaccionar en defensa d'allò que és, diríem, l'excipient de tota noció de cultura i de convivència. D'altres, absolutament insensibles a la barbàrie que suposa aquest procés d'involució, han cedit terreny al renou: per insensibilitat, com diu l'informe, i per ineptitud. Quina és la situació a la ciutat de Palma? Els organitzadors del simpòsium (o congrés) demanen a aquest servidor que corregeixi, ampliï o matisi l'informe que m'adjunten sobre els renous molestos, les seves causes i les raons per les quals no se'ls fa front. Segons aquest informe, Palma ocupa un lloc molt destacat en el rànquing de l'infern del renou, immediatament a continuació d'algunes ciutats andaluses i precedint-ne unes altres. La resta de ciutats de l'Estat tenen els renous molt més controlats. Aquesta simple dada, que quasi podria passar com si res, revela que en moltes ciutats espanyoles es pot llegir, dormir, descansar, estudiar, parlar, escoltar música i relaxar-xe amb molta més facilitat que a Palma. En aquest sentit, la nostra ciutat del PP és dubtosíssimament europea. El renou, a més, té molta relació amb la necessitat de serveis psiquiàtrics, i aquí, com sabem, ocupam un lloc ben destacat en aquesta lamentable estadística. Allò més curiós, però, és la negació en rodó dels responsables municipals a reconèixer aquests fets. La capacitat per minimitzar les coses, reduir-ho tot a petites molèsties, a problemes lleus ben localitzats i als quals a partir d'ara farà front la brigada verda, prèvia informació de la policia de barri, aquesta capacitat és lo més semblant que es dóna en aquest país a una presa de pèl d'inspiració soviètica. Res, veurem com anirà aquest simpòsium o congrés i fins on serà útil per elaborar i divulgar unes recomanacions. Servidor hi col·laboraré amb els cinc sentits, però el sisè em diu que, amb la gent que comanda a l'Ajuntament, tot quant es faci provocarà, com a poc, la seva renouera hilaritat.
Un BIC en perill