Com manen les ordenances,
és cada any, que el dia vuit,
vaig content i panxabuit
al dinar de les matances,
i no tenc més que alabances
perquè no hi faltava tros;
si boníssim fou l'arròs
i tot l'àpat principesc,
L'AGOMBOL TEU,... GERMÀ XESC,
ENS AJUDA A FER... UN SOL COS
