La setmana passada vèiem com tots els estats de la UE excepte França mantenen una assignatura de religió confessional a l'escola pública, i vaig destacar la tendència a establir-la com una assignatura optativa que «competeix» amb altres optatives relacionades amb l'educació en valors. Aquest ordenament jurídic significa el reconeixement efectiu d'un dret que, formulat d'una o altra manera, recullen les constitucions d'aquests estats: el dret dels pares a triar una educació per als seus fills d'acord amb els seus principis ètics i/o religiosos. També la Constitució espanyola recull aquest dret dins l'article dedicat a l'ensenyament (art. 27.3): «Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions».
A partir d'aquí, entenc que dins el marc de l'escola pública hi ha d'haver una matèria explícita d'educació en valors. Els principis ètics més o menys generalitzats dins la societat (allò que s'anomena l'ètica civil o, com deia M. Vidal, el màxim comú denominador entre les distintes opcions ètiques que conviuen en la societat), han de ser, com de fet estableix la mateixa legislació educativa, matèria transversal, present en totes les assignatures. Però per què hem de desterrar de l'escola un espai formal (una assignatura) de transmissió formativa (no sols informativa) en valors, a partir de les opcions «confessionals» -religioses i no religioses- dels pares i/o els alumnes? Tan dolent és que els pares puguin escollir, dins un ventall de possibilitats, una assignatura que proposi de manera explícita una determinada línia ètica, laica o religiosa?
Aquesta és, al meu entendre, la base sobre la qual s'ha de fonamentar la vindicació de l'ensenyament confessional de la religió a l'escola pública. El que jo defens, en definitiva, és l'existència d'un «repertori» d'assignatures optatives d'educació en valors, dintre del qual hi hagi la religió. O, més ben dit, les religions. Perquè aquesta és l'altra qüestió: no defens un tracte privilegiat per a la religió catòlica sinó que, en la línia de tots els estats de la UE, el sistema educatiu dispensi un tracte d'igualtat a totes les confessions religioses mínimament representatives dins la societat, de manera que totes aquelles que estableixin un conveni amb l'autoritat educativa puguin tenir el seu espai dins l'escola.
Res, per tant, de privilegis vaticans. Res d'apel·lar a concordats internacionals, que avui són els que són però demà mateix poden canviar. Del que es tracta és de garantir que la llibertat i el pluralisme religiós de la societat (pluralisme que inclou, òbviament, l'ateisme i l'agnosticisme) es facin presents dins l'escola. Ara que el debat està obert i que comença a haver-hi propostes polítiques damunt la taula, demanaria al govern de l'estat que establís un ordenament i una oferta pluralista de la religió i l'educació en valors a l'escola, amb el màxim de consens, a fi d'evitar que cada canvi de govern suposi un capgirament de la situació. I a la Conferència Episcopal de l'Església Catòlica li demanaria que, pel fet de representar la confessió religiosa majoritària i amb més capacitat d'influència a l'estat, es converteixi en el portaveu i primer abanderat de la llibertat religiosa i del pluralisme de confessions i opcions ètiques que avui coexisteixen en la societat.