Aquests dies s'ha passejat per les pantalletes dels mòbils un missatge que anuncia que «Katrina Cirer» assola Palma, etc. La responsabilitat de la degradació de la ciutat presenta un capítol important escrit, efectivament, per Catalina Cirer, que ha consentit a presidir un equip de govern en el qual la intel·ligència i l'eficiència no són elements predominants. La incapacitat reiteradament manifestada per la majoria dels integrants d'aquest equip diuen que és resultat lògic de les desavinences internes del partit de govern, o sia de la rivalitat de Rodríguez i Cirer, negada oficialment pels afectats en un exercici més d'estultícia bel·ligerant. Però ella, la batlessa, és finalment la responsable d'haver protagonitzat el, fins ara, darrer capítol de la conversió de Palma en un espai urbà cada dia més inhabitable i en el qual s'han perpetrat irregularitats de cost elevadíssim -sempre relacionades amb el formigó, el plat fort del PP, sigui on sigui que aquest partit governi. Però la cosa venia d'enrere. Se suposava, no obstant, que ella seria sensible a les preocupacions dels ciutadans i que s'acostaria als sentiments de les persones. Perdonin: i una merda! Cirer ha consumat la tasca de convertir Palma en una ciutat bruta, renouera, incòmoda i sòrdida. Això ho sabem nosaltres, els que la patim cada dia, però encara sorprèn molt més els que arriben de fora amb la imatge d'una ciutat tranquil·la, polida i vivible, i, pel que sigui, han de fer incursions en l'eixample. És molta la gent de fora que se'n torna oiada i escandalitzada, fins i tot incrèdula. No és que personalment em preocupi molt la imatge que se'n duen -a bones hores, parlar d'imatge-, però no podem passar per alt unes opinions que tenen un gran valor testimonial i que no estan contaminades pel dia a dia. Per no saber fer bé les coses, els darrers governs municipals no han sabut ni fer la Palma dels rics, molt menys la de les classes mitges, i de la Palma dels pobres n'hauríem de parlar en un suplement especial. Ni tan sols han estat capaços d'entendre el contengut simbòlic d'un passeig com es Born. I, no obstant, els individus en qüestió es presenten en públic amb una rialla que els rebentarà els tímpans qualsevol dia d'aquests. No sé de què riuen, i riuen molt, els responsables d'aquesta ciutat. Però, ja se sap, pertanyen a un partit que no sol tenir la rialla oportuna -recordau: «¿De qué se reían sus señorías?» Idò això. I així continuarà tot, perquè d'aquesta ciutat ja quasi ningú no se'n sent. Ho han aconseguit.
Katrina se'n du la palma