Des que ma mare va morir, ara fa uns mesos, que sols vaig a la ca nostra sineuera un pic per setmana, més que res per ventilar un poc la casa, entristir-me furgant papers molt antics, groguencs i polsosos, matar alguna cuca molla, regar els ramellers de quatre cossiols que encara sobreviuen al seu nou i molt dur règim existencial, i comprovar vegada i altra la gran buidor, el plom de la malenconia enorme que encomana una casa que no s'habita. Saludar veïnats i veïnades i recollir la correspondència, més que res factures de la llum, l'aigua, la recollida d'un fems que ja no generam, qualque cosona de publicitat i, avui, la sorpresa: un sobre de «franqueo concertado 46/0214, 0001568507», més un codi de barres, dirigit a mon pare, que ja s'han complits vuit anys que ens va deixar; diu així: GABRIEL FLORIT FILANI (error: toca ser: FELANI)/San José, (error, toca ser Sant Josep) 22 (error: toca ser 20)/ 07510 - SINEU/ ILLES BALEARS. L'envia: «Boletín de la Oficina para las Causas de los Santos./ Prelatura del Opus Dei. Espanya./ Apartado de Correos 30177 08080 Barcelona».
D'entrada he experimentat una estranya sensació de sorpresa, que ha desapareguda al punt quan he recordat el posat religiós en escreix dels meus progenitors, per a bé o per a mal, que aquí no es tracta de judicar a ningú. Cadascú fa aquesta feina per ell, solia dir mestre Biel Sabateret, mon pare, quan xerrava d'això. Obert el sobre en qüestió, hi compareix un fulletó en colorins que en la mateixa portada explica: «Nº 30. Año XXVIII, Mayo 2005. ALVARO DEL PORTILLO./ Hoja informativa nº 2./ Sacerdote y padre». Just baix d'aqueixa llegenda, la fotografia del santificable assegut a la taula d'un despatx, vestit de bisbe endiumenjat, birret vermell, alça coll, hàbits de botons vermells i rivetejat de vermell també, gruixada cadena daurada que sosté una creu de bon tamany color d'or, fent com que escriure amb una ploma també daurada, avinent d'uns estris d'escriptori a la vegada daurats, mentre somriu beatífic i em mira des d'unes ulleres de muntura així mateix àuria, i al darrere, just damunt el seu cap, un quadre de la Miraculosa amb vasa daurada altre pic, que al mateix temps li atorga una mena d'aura sobrenatural. No vull ni imaginar que tot el que he observat sigui d'or de llei, doncs si ho fos, al meu entendre contradiria radicalment les predicacions del Natzarè, i la cosa no lligaria ni amb farina. En realitat, amb la fam que hi ha pel món, hem de saber pensar que tot deuen ser oripells imposats per la cosa litúrgica i res pus. Bé, el fulletó va de la vida i èxits professionals del santificable, també amb fotografies amb clares ostentacions i estuferes daurades pertot arreu. Res, ja hem quedat que es tractava de quincalla, foc d'encenalls. La tradicional humilitat i austeritat de l'església Catòlica, Apostòlica i Romana, no permetria altra cosa, no és ver? A la contraportada, altre pic una foto del nostre protagonista d'avui amb el mateix somriure bonàs, aquest pic se li veu la faixa vermella, com de torero, encara que una mica massa grasset per exercir d'això, i just baix, aquest text: «ORACIÓN para la devoción privada./ Dios Padre misericordioso, que concediste a tu siervo Àlvaro, Obispo, la gracia de ser Pastor ejemplar en el servicio de la Iglesia y fidelísimo hijo y sucesor de san Josemaría, Fundador del Opus Dei: haz que yo sepa responder con fidelidad a las exigencias de la vocación cristiana, convirtiendo todos los momentos i circunstancias de mi vida en ocasión de amarte y de servir al Reino de Jesucristo; dígnate glorificar a tu siervo Àlvaro y concédeme por su intercesión el favor que te pido... (pídase). Así sea». Alerta, serietat, circumspecció i rialla poca, eh? Que en Toni de l'espardenyeria d'aquí dalt, només amb una oracioneta de res i una creu amb l'ungla damunt, em llevà un fic somerí d'un dit de la mà dreta, eh?, poca berba amb aquestes coses!
Gabriel Florit i Ferrer, escriptor