La ciutat de Bosra està al seu lloc, habitada des de fa milers d'anys. De mica en mica la gent hi anà posant les seves coses, petjades noves sobre petjades històriques. Així és possible veure com una església antiga s'ha convertit en mesquita, però amb una coberta prefabricada; o que un comerç de queviures i llepolies està flanquejat per dues columnes de basalt negre; també un home assegut damunt coixins col·locats al llarg d'una filera de capitells corintis.... Però això de l'home i els capitells és de fa una desena d'anys, quan ell i la seva família em convidaren a beure te i a menjar un raïm de la parra que creixia dins el pati de la seva casa, a redós de pedres antigues: nabatees, romanes o bizantines? Amb quatre visites al llarg d'altres tants anys arribà un moment en què coneixia un poc els itineraris i la gent de la ciutat. Les runes i la gent, que podria ser el títol d'un llibre. A la nit anava a dormir a la casa d'una família local i, al matí, després de berenar amb els grans de la casa i veure les magnífiques oliveres que brecaven ran de les finestres de la sala, tornava al centre habitat i arqueològic fins que, ja a mitja tarda, viatjava cap a Damasc. Els conductors dels vehicles convertien la tornada en una cursa arriscada, amb avançaments innecessaris i perillosos. Era llavors quan es sentia la tristesa de deixar la ciutat, i l'hospitalitat d'una bona gent.
Després de deu anys la ciutat no s'ha mogut. Però algunes coses han canviat. Malgrat que no hi arribin massa visitants, s'hi han obert infinitat de botigues de records, antiguitats i coses d'aquestes. Hi ha carrerons plens de colors de les catifes de llana i dels teixits populars. També restaurants que prometen menjar tradicional de la zona. La Ciutadella, amb el teatre romà situat al seu interior, és un lloc magnífic perquè Maria del Mar Bonet i Luis Delgado hi interpretin una cançó d'Amic, amat. Ho recullen les càmeres de televisió de l'equip que aquesta vegada m'ha portat fins aquí. Al final del dia sabré que va morir aquell home -amic del qual no en sabia ni el nom- que un dia sortí retratat amb les runes i la gent. És Bosra, tota de basalt negre.