No tenc per costum escoltar els discursos nadalencs de cap mandatari: no m'aprofiten per res i ni me'n record. Però vaig tenir en consideració l'editorial d'aquest diari del dia de Sant Esteve i en vaig subratllar tres frases: «Joan Carles tocà el nervi en el seu tradicional missatge de la nit de Nadal»; «En aquest context, les paraules de Joan Carles han estat del tot balsàmiques», i «Bones paraules, ben meditades i plenes de respecte democràtic». L'endemà, l'Organització pel Multilingüisme feia un comunicat en què recordava les següents paraules del discurs reial: «Vemos que nuestro país es hoy una realidad de libertad y progreso, organizado territorialmente en el respeto a su rica pluralidad y diversidad. Tenemos motivos para sentirnos particularmente orgullosos del rico patrimonio histórico, cultural y lingüístico de España». (Us heu preguntat mai com deu ser la vida al Palau de la Zarzuela?). Bé, que els multilingüistes posaven unes refrescants gotetes de 'naïf' marca de la casa sobre la funció reial: cap de les targetes de felicitació nadalenca que ha enviat la borbonalla tota estan escrites en cap de les llengües que a més de l'espanyola són oficials per a més del 40% de la població de l'Estat, tot i que alguns dels seus membres ostenten títols nobiliaris vinculats amb alguns dels territoris bilingües: els Reis només utilitzen el castellà; els Prínceps de Girona, castellà i anglès; els Ducs de Lugo, castellà, anglès i francès, i els Ducs de Palma, castellà. Ara que el bo de Zapatero ha posat de moda el pensament líquid, convindreu que en aquesta antimatèria la casa reial ha estat avantguardista: no dubt de l'efecte balsàmic del Borbó, però algú sap si líquid i liquidar tenen el mateix origen? (I vostès disculpin aquest possible exercici final d'etimologia popular).
joanmariUhotmail.com