Diu la saviesa mallorquina que, qui va amb un coix al cap de l'any ho són tots dos. Jo m'ho crec, però m'agradaria de comentar-ho, ja que també crec que es pot mirar d'una altra manera que, sens dubte, és igual de vàlida i potser, més real. Anem a pams: Els que vàreu mirar el dilluns passat dia 21 d'agost el D.de B., poguéreu veure a la pàgina 20 a «No vagi per dit» una foto d'un home amb els cabells blancs (de jove els tenia rojos), enarborant una bandera espanyola a la platja de sa Marjal junt amb la gent del PP, de «Nuevas Generaciones», de «Basta Ya!», del «Círculo Balear» i de la tropa de forasters que vingueren convidats i «Barra libre», això sí!, a la contramanifestació a favor que un particular influent i amb poder, pugui fer un ús exclusiu d'un tros de costa mallorquina que és d'ús públic. Bé, a lo que anàvem; deia el diari que en Toni Marí, l'home dels cabells blancs, fou president de l'«Asociación para la defensa de la Naturaleza y Montes». Cert, a mitges. Això fou un intent d'associació de la dreta més espanyolista per contrarestar la força que tenia, i té, el GOB i les esquerres més progressistes, i que no va arribar a agafar mai embranzida, tal com el temps ha demostrat. També diu el diari, que aquest personatge es féu famós perquè li robaren un «Rolex» d'or en una nit de «farra». El 26 de febrer de 1991 en Toni Marí, que feia temps extorsionava un home, perquè aquest pagués els doblers que devia a un altre, amb una discussió va rebre una ganivetada i ho va passar xerec a Son Dureta. A l'última pàgina de l'Ultima Hora de l'1 de març de 1991, en una entrevista de Pedro Prieto, aquest li recorda que: «Fa un grapat d'anys també vares rebre una altra agressió, t'etzibaren una pallissa, i et robaren un rolex... Sembla que el mòbil, més que el robatori, fou una venjança».
En Toni i jo ens coneixem des de fa molts anys (no som amics), a la dècada dels anys vuitanta es dedicà amb una colla d'ajudants a comissió, a anar per les cases del casc antic de Ciutat a revisar les canonades de gas (ell tenia carnet oficial), i és clar, com que la majoria de gent era major, sobretot viudes, casa que visitaven, reparació i factura. Senyora que aquesta goma s'ha de canviar. Però si és nova, si és de l'any passat. És igual, està picada i a més li canvio això i això. I així anaven fent d'un lloc a l'altre. Fins que un bon dia a casa d'una dona major que hi anaren amb el mateix sermó, a l'hora de començar a canviar peces, va sortir el seu fill que era un sergent de l'exèrcit, amb la pistola a la mà i vatuadell si varen córrer. Es va acabar el negoci, i ràpid. M'ho contaren dos dels seus ajudants i a més ho vaig llegir al diari.
Quan el 23 d'abril de 1989 el feixista Jaime Martorell amb un grapat dels seus amics varen calar foc al repetidor de TV3 a Alfàbia, la policia va agafar el terrorista i el juny de 1990 es va fer el judici a Can Berga, jo hi vaig assistir per motius personals (amb el judici, no amb el terrorista), en arribar al pati hi vaig veure en Toni Marí que era assegut a un banc amb un altre home, en veure'm, en Toni em va preguntar: Uep!, tu també ets des nostros? No, jo sóc dels nostres, li vaig respondre. Bé, el judici va tenir dues parts, vull dir que hi anàrem dos dies, ho va decidir el Jutge que era el que manava. En acabar-se el primer dia, cap al migdia, tothom va partir a casa. L'horabaixa, en Jaime Martorell, en Toni Marí, una dona major, un home major i un altre de mitjana edat es reuniren, tots cinc, a un sala de l'Hotel Palas Atenea. Jo els estava escoltant, parlaven del fet i tots intentaven de calmar en Jaime Martorell que se'l veia neguitós, record que en Toni li va dir: «Tranquil Jaime que no et poden acusar de res». I aquest li contestà: «Sí, voltros deis això, però a mi ja m'han aglapit». No vaig sentir gaire cosa més perquè no vaig poder quedar-me en aquell redol. Un cop que en Toni Marí va anar a l'excusat, es topà amb el director, aquest el saludà i en Toni li respongué amb un «ja els arreglarem a aquests catalanistes, ja els arreglarem».
De les tres vegades que he hagut d'anar al despatx del batle, a Cort, una fou amb en Ramon Aguiló i les altres dues amb en Joan Fageda. D'aquestes dues darreres, en totes dues i vaig trobar en Toni Marí a dins. Ho vinc a dir a això per deixar clar que, aquest element, dins el PP és prou conegut.
Si mireu els diaris de Ciutat (tots) del 31 de desembre del 2000, a les capçaleres de la primera pàgina on parlen de l'ofrena floral del dia anterior al rei En Jaume en què hi hagué aldarulls entre independentistes i espanyolistes, hi trobareu en Toni Marí amb gavardina i paraigua aferrat al batle, i fins i tot a una foto se'l veu amb el paraigua enlairat fotent paraigüades a tot cristo. És de suposar que als del PP no. Fotre!
Aquest personatge, el de la «Defensa de la Naturaleza y Montes», que un dia no se'n va recordar que Alfàbia també és un «monte», ara sí se n'ha recordat d'anar amb la bandera espanyola a la mà, junt amb en Jaume Matas, en Pedro J., en José Ma. Rodríguez, en Ventura Rubí, en Miquel A. Nadal, en Pere Cañellas,... i tants d'altres, que recolzen que un particular pugui prohibir de passar als mallorquins per un espai públic.
Per això, cada dia que passa i veig que més mentiders, més espanyolistes, més poderosos i més traïdors s'uneixen amb tanta prepotència i xuleria per anar tots junts contra Mallorca, no deix de pensar i creure que, qui va amb un coix és, perquè també és un coix. O no!
Traïdors amb traïdors mateixos,
així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
Jaume Simonet i Borràs, escriptor