Enhorabona, genocides!

Podeu tornar a actuar en voler i amb el beneplàcit dels pederastes de la llibertat. No, no hi cap l'exageració, el tribunal internacional de justícia va donar el vot a l'assassí, castigant la víctima en els cossos de vuit mil homes musulmans. És clar, la decisió la van prendre alguns mandos militars, no la va prendre tota la tropa o tot el país, eren alguns... segons la britànica Rosalyn Higgins que amb aquest nom de menet de corda, només arriba a semblar una autora baratera baratera de best sellers, on cada víctima s'ho havia cercat de mala manera. Clar que amb un nom així no es pot presidir un tribunal, no amb nacionalitat coincident de país invasor per restaurar algun cony de democràcia a l'Iraq, on centenars de milers d'innocents han mort i no tindran ni això, una pantomima de judici. Tot plegat, al marge de ser una infàmia gravíssima, suposa un desafiament cap a l'inesgotable enemic musulmà. La justícia és a occident ben morta, tant com ho ha estat a l'orient fins ara, ja jugam al mateix nivell i Nuremberg queda d'allò més lluny. A Occident per una puta mamada cau un govern, però no s'és capaç de capturar i jutjar els responsables Mladic i Karadzic per un dels genocidis comesos (100.000 persones de res) , aquest cas a Srebenica. I tant que aquí i d'això en podem parlar!! Franco fou, també, un criminal de guerra i morí al llit sense judicis, i si volen treure el fantasma de Carrillo el treguin, tot criminal hauria de ser jutjat sigui del color que sigui. Els ciutadans europeus hauríem de trobar la manera d'arraconar les retòriques barates vinguin d'on vinguin. Es va confondre la transició amb una transacció. A la dreta i a l'esquerra se l'ha d'asseure al banquet quan calgui. En un principi, el Milosevic també ho era d'esquerra, fins que va començar a permetre i a instigar el genocidi dels seus veïnats. A aquestes dones de Srebrenica que avui encara ploren de ràbia i impotència, no es torbaran gaire a negar-los el dret al plany i a observar, que «no cal que es remeni el passat», «deixar els morts on estan», que no en parlin pus i si es posen un poc valentes, els trauran l'as d'algun mamarratxo del seu costat, que es pugui equiparar una mica amb els seus botxins. I el poble, sempre enmig, sempre pagant el mateix preu i si no, es fixin vostès en la xuleria dels processats per l'11-M, la seva conducta ve avalada pel coneixement de la feblesa del nostre poder judicial a occident, alguns cops amarat d'impunitat cap als agressors, com a la Haia. I si no ho creuen, recordin les paraules d'Aznar sobre la «balcanització» de l'Estat Espanyol, eren setanta anys després, només una advertència.