Si un any d'aquests s'estravenia que els guardons de reconeixement atorgats per les institucions no fossin, entre altres coses, pura bijuteria, servidor voldria fer arribar als centres de decisió en la matèria una proposta sens dubte atípica, però que conté més elements d'exemplaritat que moltes persones guardonades. D'aquestes, n'hi ha de tota casta i condició, des de ciutadans o ciutadanes que en lloc de donar llum donen fum, fins a veritables models de comportament, passant pels inevitables afavorits per una simple qüestió d'afalac polític. A tots ells, però, l'enhorabona: als que s'ho mereixen, perquè s'ho mereixen. I als que no, per això mateix: més mèrit deuen tenir encara. La persona que proposaria per a algun d'aquests guardons, un cop regenerats, és una senyora boliviana, M., que fa uns quatre o cinc anys que treballa a Palma netejant pisos, una feina duríssima. Els guanys que n'obté, els ha fet bastar per mantenir-se i per enviar encara una ajuda mensual a la seva família. Ara fa mig any, pogué arreglar els papers perquè vengués a viure amb ella un fill de setze anys, que ràpidament s'ha mesclat amb els alumnes d'un institut i posa molts de colzes per no perdre peu respecte de la mitjana de la classe. Però la senyora M. s'adonà que a l'illa s'acumulen alguns estrats, i que, aprofundint en aquesta disposició, s'arriba a una llengua i a una cultura que són el que, finalment, defineix un poble com a tal i li atorga les senyes d'identitat. S'ha adonat que, si no aprofundeix fins a aquest estrat bàsic, el seu fill no serà mai, veritablement, un ciutadà arrelat al país. Com a immigrant, ella ha entès què significa viure a una terra sense fer-ne part fins a les darreres conseqüències. El seu fill té una vida per davant. Ara per ara, és previsible que aquesta vida es desenvolupi a Mallorca, tot i que això no ho sabem mai fins que ja ha passat. No vol que ell sigui un estrany. Quinze dies després d'aterrar a l'illa, el fill es va matricular a classes de català, i a l'institut cerca la companyia dels condeixebles mallorquins, vol apropiar-se de la seva fonètica, de les expressions fetes, dels sentits de les paraules. Els amics de M. intentam convèncer-la que el seu fill també l'arrelarà a ella. Ja l'està arrelant. De fet, ja havia arrelat des del moment en què s'havia preocupat per saber què hi havia davall els estrats més superficials d'un país l'especificitat del qual no li havia explicat ningú. Crec que ho comença a entendre, encara que no ho reconegui.
No hi seran estranys