Mirau com són les coses que jo, aquí on em veis, hauria pogut ser carriler. Una desgràcia o una fortuna com una altra. La família no es tria. Però una besàvia meva va repudiar aquest malnom. El seu pare sí que ho era, carriler, de nom i d'ofici. Això vol dir que menava la diligència que feia la línia Pòrtol-Palma. Era l'amo en Tomeu «carriler». Ja se sap que els defectes familiars tenen tendència a amagar-se i solen confessar-se només els petits vicis. Bé, idò l'amo en Tomeu en tenia un de confessable. Quan algú li comanava una cosa de Ciutat, un medicament o alguna cosa semblant, només hi pensava si hi tenia «interès» i aquest interès venia donat per la propina o la magnanimitat que podria oferir el demandant. La memòria i la voluntat li funcionaven segons l'interès.
No sé si això és propi dels carrilers o si és pura coincidència, però na Mabel, que és la madona del nostre carrilet resulta que també afegeix i lleva freqüències i vagons en funcions de les seves conveniències. Això és, que si a l'honorable consellera no li interessa que la gent pugui anar a la manifestació o, interpretació més malèvola, «ja que no ens votaran emprenyem-los tant quant puguem» resulta que no posa més freqüències ni afegeix vagons i deixa la gent tirada per les estacions, ja que el benestar dels ciutadans li interessen un moc, sí un moc sec. Per altra banda, Mallorca havia de mostrar-se com una província fidelíssima, gairebé generalíssima i duceana, als interessos de la selecció espanyola. I això passava perquè tothom ajudàs a fer el pa bo, és a dir que tothom hi contribuís tant com pogués, tant les agents mediàtics, com els polítics, com la resta....I, na Mabel, la carrilera, també havia d'aportar el seu granet d'arena, havia d'engreixar el seu full de serveis no fos cosa algun dia la poguessin fer viceministra de covenets i filestopes, un ram de la qual seria una excel·lent representant. És per això, que na Mabel la carrilera va posar serveis extraordinaris de trens perquè la gent pogués anar a agafar un bon pop a les grades de l'Ono estadi. I quan es va pensar que el partit hauria acabat va posar dos trens especials que anaven fins a Sa Pobla i fins a Manacor. ¿I per què un dimecres a vespre, de mal temps i llamps i trons, na Mabel va posar trens especials per anar i tornar-se'n de Palma i no en va posar per anar a la manifestació? Perquè són hereus d'aquell que deia que el carrer és meu i jo faig el que vull, o d'aquell altre que despreciava els manifestants tot dient que de tots els que anaven a la plaça Major a protestar de qualque cosa no n'hi havia cap dels seus, per tant no calia fer-los cas.
Seria convenient que, na Mabel la carrilera, donàs compte públicament no només del per què un dia sí i l'altre no, sinó també del nombre d'usuaris que agafaren el tren per tornar-se'n de ciutat. Què ens va costar als illencs, carrilment, la bufonada de l'Ono Stàdium?
Potser és perquè la capacitat neuronal de la carrilera és de via estreta, com els trens que maneja. Parlant ara d'altres carrilers de vies estretes, estic segur que tenen molt present què pot passar quan algú reivindica parlar en català i només en català. Pot passar que l'ase brami que som com els de l'ETA, però vaja, això ja són graus clínicament incatalogables de curtor. Pot passar també que et mirin amb condescendència i et diguin que la cosa important és comunicar-se i que tan se val en quina llengua ho facis. I si tu mantens el contrari aprofiten per dir-te que ets estret, curt de mires, provincià, etc. etc. Ja sabeu de quin cantó vénen els que recepten això darrer. Bé, idò resulta que el director de l'Instituto Cervantes ha demanat a Fernando Alonso que no celebri els seus triomfs en anglès sinó que ho faci en espanyol. El corredor li va respondre que això era una cosa que no tenia cap importància, a la qual cosa director del Cervantes, César Antonio Molina, li va replicar que sí, que en tenia molta i que ells el volen sentir parlar en la llengua que és la seva. Ja ho veis, segons quan les vies amples i cosmopolites també esdevenen estretíssimes...