El Tribunal Suprem confirmà fa uns dies una sentència de la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Palma. Segons la seva doctrina, els mitjans de comunicació poden ser condemnats si reprodueixen alguna part d'un altre que incorri en un il·lícit.
El fet és que una sèrie de mitjans de comunicació illencs es feren ressò de la ficada de pota d'una revista madrilenya, que confongué una jove anomenada María Dolores amb Raluca, la novia de Carles Moyà. La tal María Dolores, que nedava en top-less al costat del tennista en una platja, demanà una indemnització milionària a la revista madrilenya i als mitjans que havien reproduït la seva foto, advertint que l'error li havia causat greus perjudicis d'imatge. La sentència de la Seció Quarta i del Suprem són discutibles, perquè María Dolores era en un lloc públic i la pretensió dels mitjans "almenys dels locals" era informar de l'error de la publicació madrilenya, no degradar la imatge, ofendre la persona o treure'n profit econòmic.
El cas d'El Jueves ens acaba de demostrar que la realitat, tanmateix, sempre va per davant de la norma, dels jutges i de les seves sentències. La Fiscalia General de l'Estat decidí segrestar la revista El Jueves perquè hi apareixia un dibuix atemptatori contra la imatge dels prínceps d'Astúries. Fets tan insòlits "la caricatura en si i el segrest" provocaren que, immediatament, diaris d'abast estatal, televisions públiques i privades i la premsa digital reproduïssin la portada censurada perquè la ciutadania veiés la presumpta injúria. Estarien delinquint aquests mitjans per reproduir la portada d'El Jueves? Segons el criteri de la nostra Audiència i del Suprem, sí, sempre que el dibuix sigui difamatori. Però la immensa majoria dels periodistes i de la ciutadania degueren opinar el contrari, perquè just criticaren el mal gust d'El Jueves, en cap cas la reproducció en la resta de mitjans.