És curiós veure com els responsables de la gestió cultural d'aquesta comunitat desaprofiten les ocasions més importants per mostrar a la resta de la humanitat civilitzada les excel·lències de la nostra cultura. Un cop més la Frankfurt Book Fair, com fa cada any, convida un país o una cultura per mostrar les seves diverses manifestacions des que acaba l'edició anterior fins que acaba l'edició de l'any que has estat convidat.
La gestió de l'esdeveniment té la paternitat de l'avui president de l'Obra Social de Caixa Catalunya, l'escriptor Àlex Sussanna, els presidents Pujol i Matas es varen comprometre a dur a terme aquesta iniciativa i després d'uns desencontres a Guadalajara (Mèxic) es va tornar a retrobar el punt d'encontre a pesar que certs PAD de la nostra UIB varen posar tot tipus de traves en la conxorxa de les autoritats catalanes del ram que havien nascut a algun poble del centre de l'illa de Mallorca. Un cop signat l'acord, els illencs, tard i malament, no hi eren: primera discrepància logística. ERA UNA COMUNITAT AUTÒNOMA LA CONVIDADA O UNA CULTURA?
Una qüestió apriorística: la Frankfurt Book Fair (Buch Messe pels alemanys) és una fira d'editors on es venen i es compren drets i on s'ha de dur un producte venal interessant per als que van a comprar, si no és així no cal anar-hi.
Els acords entre l'IRL i l'IEB varen fructificar en una comissió mixta, que no paritària, que va treballar per fer un esborrany de conveni entre ambdues entitats. Gabriel Janer Manila com a titular i Antoni Planas com a suplent foren les persones que representaven les illes i, segons fonts del mateix IEB, es va plasmar que les illes tindrien 68 metres quadrats per fer i desfer dins un cert ordre.
Arriba a ciutat el nou responsable de l'IRL, amb un conveni sota el braç totalment diferent del que s'havia negociat i amb el silenci dels anyells o dels interessats, el que s'ha denominat en els ambients culturals el pacte dels catedràtics "un mai s'acaba d'aclarir on acaba la covardia i on comença la traïció" i, consegüentment, es va signar no un conveni elaborat per dues parts, sinó un conveni d'adhesió que afavoria clarament una de les parts, la que més s'ha implicat a demostrar que estima la seva cultura. El perquè d'aquest canvi l'hauríem de demanar al marit de Lady Mcbeth.
El resultat de tot això és cinc metres quadrats per mostrar la producció literària de la nostra comunitat autònoma. No sé si és el que ens mereixem, però certes famílies estan dins les nòmines d'escriptors que aniran a Frankfurt. Per què si no es varen fer tantes potadetes quan certa multipremiada no apareixia a les llistes? És possible que aquest fos el motiu d'aquest canvi de conveni?
La Buchmesse no és més que una mostra de vendes on els negocis es tanquen a altes hores de la matinada al Frankfurter Hoff, hotel on acaben tots els integrants de la fira més gats que una altra cosa. Però l'opció de mostrar la nostra cultura en majúscules començava quan va acabar la fira del 2006 i fins al començament de la fira del 2007, cosa que sí han entès els catalans, mirant la pàgina web de l'IRL.
Traduir obres dels responsables d'institucions culturals en primer lloc és en principi barroer, però observant certes entrevistes dels darrers dies el que compta és l'euro; com deia Woody Allen, agafa els diners i corre. Hem perdut una gran ocasió de mostrar la nostra cultura, el folklore, la pintura, la música i la gran gastronomia que aquestes petites illes de la Mediterrània poden oferir a la resta del món, i en aquesta ocasió la Frankfurter Buchmesse era un excel·lent aparador.