Opforland, terra de moros i fados, de dàtils, toros, bananes, vins aristocràtics i traïdors, i del cínic i nihilista Pessoa (és a dir, Andalusia, les Illes Canàries i Portugal "menos mal, ja no els queda ni Portugal!), ha decidit atacar Blueland, vénc a dir, dic, la terra celestial de les camises blaves. No només això, el seu objectiu és aixafar i conquerir Albacete; Albacete, caga y vete, criden els rojos subversius, que aquesta vegada amb tota la traïdoria del món, han descrit una voltera, i, en comptes de venir de l'est, com sempre, han perpetrat una abjecta maniobra, i s'han plantat a Opforland des de l'oest. Se sospita que, anteriorment, sense avís previ, s'han fet amb l'illa de Perejil a l'alba, amb vent de ponent, com va dir Shakespeare. Albacete, el bressol de la cultura occidental, la reserva espiritual d'occident; Albacete, merina i castellanomanxega, caprina, bovina i immortal, formatgera i ampla, oberta i beneïda del cel blau, blau, reblau, blavíssim; Albacete! Albacete, nogensmenys, com diria el president Montilla; Albacete, la pàtria de Bono i del seu papà falangista!, bono, bono, bono! Fins aquí podíem arribar! Què s'han cregut aquestes bèsties d'Opforland? Que ens en quedarem amb de braços creuats? Que claudicarem una altra vegada? Que serem banyuts i pagarem el beure? Que no ens indignarem tant com els bessons de la sacrosanta i cristianíssima Polònia? Bono, bono, bono!
Però, aquí estam nosaltres, a Mallorca, des de la base aèria de Son Sant Joan, amb vuitanta aguerrits militars de l'Ala 15 de Saragossa, per ensenyar-los lo-que-vale-un-peine. Aquí estam nosaltres amb sis F-18 Hornet, amb míssils infrarojos (ningú no és perfecte!), bombes intel·ligents, i armes anticarros, poca broma, per defensar Albacete i tot el que calgui, per a dar-los un Dapex, dos Dapex, tres Dapex, als seus morros rojos fins que aprenguin. Les meravelles que poden fer els F 18 Hornet «posen els pèls de punta», diuen que assegurà entusiàsticament i accelerada el batlle de Manacor, després d'un període de convalescència en un hospital on va ser internat del disgust que li va ocasionar la notícia. Justament, de punta. Ja ho deia Spengler a la seva manera: Albacete, sempre ha estat salvat, en última instància, per un escamot armat.
Hilari de Cara, escriptor