Ja tenim els resultats damunt la taula. Les lectures són múltiples i potser contradictòries, però em sembla que hi ha coses indiscutibles, de les que cauen pel seu propi pes: cada cop el conjunt d'Espanya s'afirma més entorn de dos pols, el popular i el socialista, més enllà dels altres nacionalismes, els que haurien de treballar per imposar la idea d'una Espanya més plural. El fracàs de la llista que liderava Sampol, el daltabaix que ha sofert Esquerra Republicana a Catalunya, l'escó mínim que ha guanyat Convergència, el PNV perdent un delegat, els gallecs mantenint-se, a més de l'entrada de Rosa Díez i les seves unitats intransigents i rànciament socialistes en l'escena política: tot són arguments per acabar fent una avaluació negativa d'aquestes eleccions. Negativa per a la visió d'una Espanya més àmplia i real, que respecti les minories culturals i lingüístiques. Així, els debats televisius han trobat els seus resultats; més enllà dels candidats i del sopor de les seves promeses, el que va sortir reforçat del plató de les televisions va ser el bipartidisme; al final, per a molta gent, només les propostes amb més visibilitat van ser les possibles: i així s'ha vist a les Illes Balears. A Catalunya, cap dels daltabaixos socials ha passat factura a un PSC que encara vol fer creure als més ingenus que no representen el mateix que el PSOE. A pesar de tot, el PP puja amb votants, tot i que cada cop es fa més evident la necessitat d'una reforma radical, que netegi la imatge pública del partit i que sigui capaç de trobar cares noves amb què tornar a il·lusionar les seves bases: un verdader projecte modern de centredreta. De moment, el primer que haurà de fer Zapatero és preparar la seva investidura: s'haurà d'entendre amb els convergents, que li demanaran a canvi contraprestacions per Catalunya. Això, però, no agrada als seus votants, que prefereixen que el seu partit s'entengui amb el rival popular que no amb els altres nacionalistes. També ens tocarà fer un seguiment molt escrupolós de les seves prometences: em sembla que l'eufòria propicia l'oblit.
Melcior Comes, escriptor