Segueix-nos F Y T R

Comptar manifestants

Atenció, estimats lectors, una revolució de caire comunista es prepara i compta amb el suport de les forces de l'ordre, com a mínim de la Policia Local de Palma. Diuen que al quarter de Sant Ferran hi ha com a mínim una cèl·lula molt ben preparada disposada a assolir el control de la unitat, no sabem si per nostàlgia, si per preparar la commemoració del vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín el proper 2009 o si alertada per l'ascens del neofeixisme a Roma on els conservadors han assolit el control de la ciutat i les legions ja esperen al port d'Òstia noves instruccions. O això o els oficials de guàrdia encarregats de fer recompte de manifestacions són uns tios molt simpàtics que estan assajant per a un nou programa d'IB3 anomenat El desbarat més gros. Perquè allò que no es pot entendre de cap de les maneres és que la Policia Local de Palma atorgués per primera vegada una xifra més alta d'assistents a la manifestació de l'u de maig que l'oficial reconeguda pels organitzadors. Una manera brillant de fer la rosca a la batlessa Calvo i al tinent de batle Grosske, una manera molt especial de desfer els ordres establerts, els referents i els sistemes que regeixen els càlculs de manifestants? Ni idea.

Com, que no sabeu com funciona això de les xifres de manifestants? Us ho explicaré. Normalment, si vols saber què està passant de veritat, has de dividir per dos la xifra que donen els organitzadors d'un esdeveniment, multiplicar per dos les que donen les forces de seguretat -si és una manifestació de caire independentista o nacionalista s'ha de multiplicar per 2,5 si la font que informa és la Policia Nacional- i el nombre del mig normalment sol ser l'encertat. Això sempre i quan no sigui una d'aquestes manifestacions on pots comptar els assistents gairebé un per un. Us posaré un exemple pràctic perquè me permetrà lligar aquest fet amb un altre assumpte. El mes de desembre passat es va fer a Barcelona la gran manifestació pel dret a decidir en matèria d'infraestructures. Els organitzadors varen dir que hi havia 700.000 persones. La Guàrdia Urbana va dir 200.000. Aplicant els nostres càlculs ens sortiria una manifestació a la qual haurien assistit entre 350.000 persones (700.000/2) i 400.000 persones (200.000 X2). La premsa més nacionalista va oferir dades properes a les 500.000 persones, mentre que la més conservadora i espanyolista va donar els 200.000 i va dir allò de «segons les forces de seguretat». Un diari que té pàtina de ser d'esquerres, però a la vegada espanyolista es va atrevir a assegurar que havia fet càlculs propis i que tan sols hi havia 125.000 persones. Aquesta publicació va marcar una fita a la història del periodisme perquè resulta que és la primera vegada que un mitjà de comunicació estatal assegura que a una manifestació hi ha menys gent que la que diu la Policia.

Jo des d'aquest humil espai faig una crida als responsables de la Policia Local de Palma per tal que depurin responsabilitats en aquest fet tan greu. Imaginau a quin ridícul ens exposen. Els assistents a la manifestació del passat 1 de maig, 4.000 segons els organitzadors (o sigui 2.000 seguint els càlculs), 5.000 segons la Policia (o sigui 10.000 segons els nostres càlculs). Així tot el sistema se'n va en orris, perquè a una manifestació on anaren entre 2.000 i 10.000 persones i on la xifra màxima seria la de les autoritats és un desastre de proporcions colossals, capaç de bloquejar fins i tot l'ordinador. Clar que igual el problema és de l'altra banda, dels sindicalistes, que amb tanta prudència i tant de seny no conviden a la màgia i a la il·lusió. Però aquest ja és un altre assumpte.

+ VIST