Sempre han existit curts de gambals capaços de crear-se problemes sense cap benefici possible. El perill rau quan qui es creu més viu els engreixa per utilitzar-los com a beneits útils. Sadolls d’ego i de recursos, perden la categoria d’anècdota i adquireixen la de problema. Això és el que passà al personatge colombià amb figurera que aquests dies mostra el llautó quan desbarra mesclant llengua amb droga, o quan declara Colòmbia salvavides de la inseguretat ciutadana de Balears. Ell no és el culpable.
Els malalts mai no ho són. Ell només és un altre en el caramull de monstres alimentats per un Matas sense cap escrúpol ni sentit d’estat. A més d’emparar els elements més corruptes que existien, de manejar els doblers públics per a profit personal, de deixar un deute que ens hipoteca o de fer obres tan innecessàries com cares i mal fetes... a més engreixà monstres ultraconservadors, anticatalanistes i tot quant col·lectiu li feia servei a canvi de subvencions i fotos en els diaris, sense que li importàs un rave la convivència. En resum, un president de destrucció massiva.