Em vaig sentir indignada quan al començament de la setmana vaig llegir, als mitjans de comunicació, que una associació de colombians, presidida per un tal José Wiliam Vega García, instava a boicotejar el comerç illenc que exercís el seu dret d’expressar-se amb la seva llengua materna. Em vaig tornar a indignar quan vaig llegir, l’endemà, que aquest bon senyor, deia que la immersió lingüística exposa els seus fills a les drogues. Però, a poc a poc i a mesura que la societat illenca i els mateixos colombians s’han anat desmarcant de les declaracions d’aquesta persona, he comprès que no val la pena indignar-se per les paraules de qualcú que ni tan sols sap respectar la llengua i la cultura de la terra que l’ha acollit com a immigrant. "Barca i bolic" és una expressió mallorquina que vol dir que si no t’agrada te’n vagis per aquí on has vingut. Però crec que dir això sigui posar-me a la seva altura i això sí que no ho vull fer. Crec que el més raonable és no fer cas de les paraules de persones que no saben respectar els altres i que no representen ningú més que a ells mateixos, i en tot cas, a una minoria insignificant de persones. Segur que el fet de sortir fotografiat amb personatges com Jaume Matas o Pedro J. Ramírez li han donat ales per maltractar la cultura i la llengua de Mallorca. Que ho faci si ho vol fer, el millor que podem fer els mallorquins és no tornar a parlar d’ell ni de les seves fantasmades. Tal volta, ni tan sols m’hauria d’haver molestat a escriure aquest article, però ja ho he fet.