La gastronomia és alguna cosa més que una moda al servei dels oportunistes que entenen el mercat. L’alimentació és una part essencial de la història de la humanitat. És, entre moltes altres coses, un registre empíric fiable que reflecteix l’estat d’un temps, d’una societat i d’una economia. La humanitat ha evolucionat i la majoria dels progressos es manifesten en la dieta, en la forma com cada civilització elabora la matèria primera que fa servir per alimentar-se.
Mostrar la cuina implica intimitat i hospitalitat, perquè la cuina ha estat sempre l’espai més sagrat dels espais profans i domèstics. D’això cada cultura n’ha generat una subcultura, amb característiques i connotacions particulars. Algaida no és un poble de comerciants, ni de mercaders; tampoc no ha tingut mai una artesania o una indústria reconeguda, tot i que han existit iniciatives de primer nivell en aquest sentit. Les garrigues, els pinars i la terra prima que han caracteritzat el paisatge algaidí, històricament han complementat i donat vida als camins i carreteres que han omplert de sentit la vila i la seva economia.
Tradicionalment, jornalers, trencadors de marès, caçadors, pagesos i menestrals de la contrada han cedit el lideratge als hostalers. Els seculars hostals d’Algaida, alguns dels quals convertits en destacats centres de restauració, formen part de la memòria més primària de la localitat, perquè els hostalers i hostaleres caracteritzaren antropològicament i històricament la gent de la terra, generacions que sobrevivien treballant amb el barram estret, com manifesta en alguna ocasió Francesc Antich.
Algaida ha estat terra de conills, caragols, animals de ploma, esclata-sangs, espàrecs i figues flors; una terra que ha creat una manera de ser particular, feta de gloses i cançons, plats imaginats per omplir estómacs difícils d’assaciar, acompanyats amb vins de bon bevent. Algaida sense la taula no s’entendria ella mateixa, però fins ara tampoc no havia trobat la forma d’expressar clarament això que era només un sentiment compartit a nivell local. Des de fa alguns anys, aquest bon gust i aquest talent natural es mostren a través de la cuina, i la fira ja no s’entén sense degustar menjars de temporada i de la terra. Perquè a Algaida hi passa gent i se n’hi atura molta, la majoria per menjar. Algaida pot dir que coneix, sense ofendre, el paladar de Mallorca. Se sap fins i tot un poble tan hospitalari que tot l’any "mostra la cuina".