Si qualcú s’havia cregut la intenció netejadora d’Estaràs (s’hi val ser crèdul), la seva imatge, escoltada pel secretari general Estarelles, presidint el tant famós com inútil comitè d’ètica dóna la mida justa de l’autonomia de l’enginy. Pura campanya d’imatge, però aplicada en un moment on l’espectador té l’ull fixat en l’emocionant seqüència d’esdeveniments vergonyosos que, a simple vista, tenen molt més versemblança que el que pugui dir un comitè tutelat per la presidenta i el seu ca de bou, altrament dit secretari general. Si les declaracions del president del comitè, Román Piña, encetaren qualque esperança entre els empegueïts militants del PP (que voldrien ser de dretes sense que se’ls assimili als saquejadors del quadrienni de la vergonya) va ser perquè l’esmentat catedràtic no havia entès que el contractaren per lluir-lo i no per fer feina. Absolutament errat, pensava dedicar autoritat, coneixements i feina per a salvar el PP de la ignomínia. En realitat, el volen per salvar el PP d’Estaràs: l’aparell còmplice, hereu del fugat Matas i responsable de la ignomínia.