El jutge Garzón obrí ahir un nou capítol de la història de l’Estat espanyol en declarar-se competent per investigar què succeí als més de 130.000 desapareguts de la Guerra Civil i la postguerra. Aquells desastres ja no quedaran en l’oblit sota l’empara de l’amnistia del 1977 i passaran al terrible capítol dels crims contra la humanitat, que no prescriuen. Comença un procés de vertigen, conseqüència de la destrucció violenta d’un règim democràtic. Comença el procés d’un cop d’Estat que acabà en matança.
És necessària la restitució de la memòria de les víctimes, però sobretot cal superar una vergonya que ha tenallat la consciència col·lectiva. El punt essencial d’aquesta vergonya és que el president de la República, Manuel Azaña, mort a l’exili a França el novembre del 1940, fou enterrat a Montauban amb la bandera mexicana, perquè Franco pressionà Vichy perquè prohibís que el cobrissin amb la tricolor espanyola. Si arribaren a tal humiliació amb el cap de l’Estat elegit pel poble, què podien esperar la resta de demòcrates?