Hi ha algunes persones que procedeixen d’Amèrica Llatina (també d’altres països i nascudes aquí), que viuen a Mallorca, on normalment hi fan feina, que creuen, segurament com a bons descendents dels espanyols que conquistaren i colonitzaren Amèrica, que aquest és un territori on ells no tenen per què haver d’aprendre la llengua pròpia del territori, la llengua històrica.
Pensen com molts dels seus avantpassats, que tampoc no es varen sentir en la necessitat d’aprendre cap de les múltiples llengües indígenes que hi havia quan varen arribar allà. Per tant, n’hi ha que no tenen cap inconvenient a ofendre les persones que defensen el sistema d’ensenyament per immersió lingüística (que té com a resultat un aprenentatge igualitari de les dues llengües oficials) que es practica a algunes escoles de les Illes.
Podria ser que fossin persones que han menyspreat els indis de la terra on han nascut, sense tenir en compte que ells i els seus ancestres fa 500 anys que viuen allà, quan hi ha indis que hi tenen les seves arrels fa més de 40.000 anys. Deuen ser els que no poden consentir que Evo Morales, que és indi i desitja refer el mal que s’ha fet, retornant les terres als seus amos i legislant perquè les llengües índies siguin oficials als seus territoris i que s’ensenyin a l’escola.
Solen ser persones classistes i racistes, que creuen que elles són millors que les que són índies i que la seva és la millor llengua del món, per tant, pensen que és del tot incorrecte que governi un indi allà o que aquí s’ensenyi als seus infants en la llengua pròpia d’aquí, la catalana.
Aquestes persones (les d’allà i les d’aquí) no han après que encara hi ha gent a Amèrica Llatina que no usa, perquè no la sap, la llengua castellana, i que usen les seves llengües pròpies. També ignoren que encara es reclama a Espanya el deute que té en aquelles terres.
L’indi mexicà Guaicaipuro Cuatemoc ho va dir molt bé en la seva llengua a més d’un centenar de caps d’estat que el varen poder sentir amb traducció simultània, que segons consta a l’Arxiu d’Índies, entre l’any 1503 i el 1660, varen arribar a Sanlúcar de Barrameda 185.000 quilos d’or i 16.000.000 de quilos de plata d’Amèrica, i no va fer cap acusació que fossin producte d’un saqueig, ni d’una espoliació, ni d’un robatori, ni d’un genocidi... sinó que va explicar (se suposa que irònicament) que havia estat el primer préstec que havia fet Amèrica a Europa perquè aquesta es desenvolupàs. Amb això vull dir que hi ha persones que reclamen el que és seu i que quan hi ha democràcia, si n’hi ha, el temps no ho pot fer prescriure. A Amèrica seguiran rec1amant els deutes, que no han prescrit.
Igualment aquí, fa 293 anys, Felip V, després que les seves tropes ocupassin militarment aquestes terres, va abolir els nostres furs, va posar en marxa decrets i estratègies per fer desaparèixer la llengua catalana i va voler aigualir la nostra cultura.
En resum, ens va llevar per la força de les armes la sobirania que teníem i ell i els seus descendents han reprimit constantment la llengua i els seus parlants. Per tant, en temps de democràcia, si el que tenim ho és, és normal que es reclami la sobirania presa per la força, que no ha quedat compensada amb el cafè per a tots que representa l’autonomia, i és normal també que es reclami que s’ajudi a normalitzar la llengua subordinada que l’havien posada en perill de substitució.
Si els experts d’aquí i d’altres parts, que no estan interessats a perjudicar-la, dictaminen, experimenten i demostren que l’única fórmula per igualar el coneixement de la llengua catalana al de la castellana és el mètode per immersió lingüística, aquest és el que s’ha d’aplicar, perquè s’ha de retornar
la llengua pròpia del territori als seus parlants, i a tots els parlants d’aquestes terres, hagin nascut aquí o no, però que són d’aquí perquè han decidit voluntàriament que ho volien ser. Per acabar només em queda recordar a totes les persones que menyspreen la llengua i la cultura d’aquesta terra, i que ens volen seguir retallant la sobirania, que Espanya té aquests deutes amb nosaltres i que aquests deutes no prescriuen, sempre que hi hagi persones perjudicades que els reclamin.