Estaràs ha vist les orelles al llop i no sembla disposada que li fugin vots per l’encletxa del nacionalisme radical que ha obert Rosa Díez. La legislatura del saqueig serví per inflar grupuscles anticatalanistes i personatges d’incommensurable egolatria que ara pretenen cobrar-se el protagonisme pactat. El PP té quasi la meitat dels vots gràcies a una calculada indefinició per abastar tota la dreta. Ara, aquests moviments per refer les senyes d’identitat del partit –exigides pels animalons alimentats pel mateix partit– posen en perill el difícil equilibri intern.
Però una cosa és l’estratègia i una altra els esdeveniments que se succeeixen més aviat del que els estrategues poden respondre. Imaginau tots els cervells que envolten Estaràs pensant en IB3 bilingüe, en regionalismes de pa en fonteta i, de sobte, Nadal accelera una crisi amb la finalitat de ser batle de Palma. A més del cost electoral de dar-li suport i de la reculada en la lluita amb UPyD, de rebot (i, si topa, queda) Jaume Font, el residual, pren fua com a president del Consell... (continuarà, o no).