La cimera dels líders europeus i dels Estats Units a Londres amb la finalitat d’establir les bases per poder sortir de la crisi econòmica va estar precedida de protestes al carrer i d’indignació per la situació catastròfica de les finances mundials. Aquesta trobada és molt important i la reacció és lògica, ja que reprensenta l’angoixa de diferents capes socials de la majoria de països davant la incertesa de perdre la feina o de passar moltes penúries. Ara bé, hi ha un fet altament significatiu: el món ja no està dividit en blocs com abans.
Ara els fonaments que es posin per superar la crisi de les inversions i les disfuncions dels sistemes financers poden donar resultats rellevants a mitjà termini sense que la conjuntura no derivi, com abans, en enfrontaments entre nacions. Allò segur, però, és que la –de moment– utopia de la globalització de l’economia ha sofert un cop molt dur aquests darrers dotze mesos. Cal que els governs impulsin polítiques internes de protecció dels mercats i molta paciència. Si no, els avalots es reproduiran pertot arreu.