El Tribunal del Drets Humans d'Estrasburg ha sentenciat que l'Estat espanyol obrà dins el marc de la legalitat quan promulgà la llei de partits. Per aquesta norma s'exclou Batasuna de la vida política en considerar-la un apèndix d'ETA. Es tracta d'un èxit extraordinari per al PSOE i el PP, impulsors d'aquesta polèmica llei. Però el problema continua sent el mateix. El nacionalisme radical ha arribat a assolir fins a 224.000 vots en les eleccions basques de 1998, quan semblava que la lluita armada tindria un final negociat. I en les europees del passat mes de maig va ser votat per 178.000 persones, la immensa major part del País Basc.
Pot aquesta gent ser marginada de la vida política sense esperar conseqüències? Pot la sentència d'Estrasburg fer reflexionar Batasuna i conduir-la a la via democràtica? ETA està més debilitada que mai, els seus comandos cauen dia rere dia, però sempre hi ha algú disposat a pegar un tir. Mentre això passi, el gran perjudicat per ETA, a més de les seves víctimes, són els votants de Batasuna i els nacionalismes democràtics, incapaços de fer entendre que hi ha una altra manera d'entendre Espanya.
Batasuna
La sentència d'Estrasburg hauria de fer entendre al nacionalisme radical basc que la violència no és el camí
Editorial |