Ara que Unió Mallorquina sembla haver tancat si més no el 73% de la seva crisi, potser hauria arribat el moment que el nacionalisme progressista es despertàs de la seva becada bianual i començàs a pensar que queden menys de dos anys per les eleccions i el seu estat actual en general és bastant comatós.
Primera afirmació: Cap dels tres partits que ocupen aquest espai val gran cosa des del punt de vista electoral a Mallorca per si mateix i, a hores d'ara. Em referesc a: PSM, Entesa i independents de la part forana, i Esquerra Republicana.
Segona afirmació. Qui pinta menys de tots tres, ara mateix, electoralment, i en un futur quantificable en almenys deu o quinze anys, si va tot sol, és Esquerra Republicana a les Illes; insistesc que des del punt de vista electoral; al capdavall el meu propòsit és parlar de política i no d'ONG, o de bona consciència, és a dir, parl de tenir uns cinquanta mil vots, per començar.
Tercera afirmació: el sostre ideològic d'esquerra de tot aquest possible nou nacionalisme és la socialdemocràcia europea, mai l'esquerra alternativa, els discursos tercermundistes, les democràcies populars o el comunisme o ecocomunisme. Dins d'aquesta línia, el PSM actual és un popurri immenjable, en part conseqüència i en part causa de l'enquistament de la majoria dels seus dirigents actuals. Em referesc literalment a Pere Sampol, Alorda, Salas, Nanda Ramón, Moranta, i tutti quanti, que fa anys que diuen que se'n van i, és clar que no se'n van, potser perquè viuen d'això, i no saben o no volen fer una altra cosa. És ben hora que se'n vagin, i si són tan patriotes, i estimen tant el PSM, que passin a un segon pla i continuïn fent feina de franc per un nou projecte. I que se'ls agraeixin com cal els serveis prestats.
Quarta afirmació: El nucli d'un nou partit nacionalista progressista és la part nacionalista sana del PSM. És cert que amb l'actual PSM no anam enlloc, però sense un PSM renovat i capaç d'entusiasmar i entusiasmar-se, tampoc no hi ha cap futur.
Cinquena afirmació: Entesa i els independents (i els apartats del PSM) haurien de jugar un paper clau en la recomposició d'aquest espai polític. Ells i el PSM haurien de reconduir la situació.
Sisena afirmació: El sostre formulable del nacionalisme progressista és ara i aquí, el mallorquinisme o el balearisme polític, si es vol. Encara que l'objectiu d'uns Països Catalans independents el pugui tengui clar un gran nombre dels militants, i una part dels votants, el sobiranisme i el catalanisme polític pur i dur no poden ser l'eix del missatge polític, ni la condició sinequanon per a militar o fer feina (i la feina municipal, a barriades, cultural, parlamentària, etc., és la cosa més important a fer) en una formació com aquesta.
Els més radicals o clarividents haurien d'assegurar el seu concurs crític i el seu estatus autònom dins d'aquesta formació amb fermesa i intel·ligència. Poden cobrir lleialment un flanc ideològic i electoral que aquesta nova formació no ha d'ocupar explícitament.
Un afegitó: aquesta nova formació no hauria de considerar ni Unió Mallorquina, ni CiU, com a enemics. Al contrari. Juguen el seu paper necessari en un projecte nacional de llarg abast, sempre que no caiguin en la claudicació o la psicopatologia espanyolista, cosa que amb la sortida de Nadal, sembla que almenys UM ha superat, de moment.