Una nació malferida que vol reviscolar no pot badar posant la tasca política per la construcció nacional en segon terme, ni tan sols en pla d'igualtat, devora l'acció política social de tendència més dretana o més esquerrana. Per a la construcció nacional a Mallorca, posem per cas, si un empresari surt mallorquinista, disposat a dedicar temps i doblers a la causa patriòtica, aquest home ens serveix, és dels nostres.
Però si és un empresari botifler, contrari a la nostra refeta com a poble, no és dels nostres. Ben igual passa amb un obrer: és dels nostres o no segons la seva militància nacional. Pot haver-hi gais i lesbianes botiflers, empegueïts de la cultura i de l'idioma natural de Mallorca, i pot haver-n'hi de patriotes, orgullosos del mateix tresor. Pot haver-hi cristians -o ateus- botiflers i pot haver-n'hi d'independentistes.
Aquests són els nostres. Vénc a dir que sempre serem a temps a lluitar per una causa socialista, liberal, feixista, cristiana, atea, pro gai/lesbiana, anti gai/lesbiana. Hi serem a temps tant en una Mallorca realment autònoma, tota sola o federada amb Catalunya i València, com dins una illa que hagi perdut la seva identitat, les seves arrels i hagi acabat com una illa totalment forastera, així com surt en aquella sèrie de la Tele 5.
En canvi, només podrem reconstruir una Mallorca madona de la riquesa que ella genera, lligada de bell nou a les arrels lingüístiques, culturals i nacionals que la defineixen del 1229 ençà, si feim via, si no badam, si no tudam temps i forces en divisions internes que no treuen cap enlloc. Mallorca, juntament amb les altres Illes, el Principat, la Franja, Andorra, la Catalunya Nord i València, ha resistit l'intent espanyol i francès de fer-la desaparèixer com a comunitat identitària. Però no ens hem de pensar que tinguem per davant gaire generacions, gaire dècades, gaire anys per continuar existint en la mateixa situació.
Entram a l'era postautonòmica. Els mallorquins hem de triar reconquerir el poder a ca nostra o acabar-hi com uns estrangers de segona i en vies d'extinció. Primer construïm el país. Després ja discutirem si el volem tradicionalista o modernista, socialista o conservador, ecològic o consumista. No n'hi ha prou amb una esquerra nacional unida. És tot el mallorquinisme, que s'ha d'unir! Una vegada, això sí, que totes les forces polítiques hagin fet dissabte de tots els aprofitats que hi arrosseguen el cul per dedins i tanmateix no hi creuen.