Hi va haver uns anys -dècada dels 80, principis dels 90- en què els responsables de la política cultural de les administracions públiques, probablement amb la millor de les intencions, van fer un flac favor al mercat de l'art: volent potenciar les joves promeses i en general els artistes locals, es van gastar veritables fortunes en l'adquisició compulsiva d'obres d'art per a la decoració de les dependències institucionals, cosa que provocà una inflació de preus i un desgavell lamentable en els criteris de qualitat, selecció i oportunitat. Sortosament estam parlant del passat. Les administracions n'han après, i avui sovintegen les iniciatives de promoció dels artistes del nostre país que incorporen el valor afegit de potenciar la funció social de l'art.
Art per a la vida és un exemple reeixit d'aquestes bones pràctiques. La iniciativa és una exposició prou representativa -sempre hi haurà dèficits- de l'actualitat pictòrica de les Illes Balears, posada a l'abast de tots els ajuntaments de les Illes Balears perquè tots els habitants de tot arreu la puguin visitar, i la venda de les obres exposades contribueix al finançament d'una de les obres socials més consolidades i interessants del nostre país en la lluita contra la drogoaddicció. Si no fa gaire parlàvem en aquestes pàgines de les dificultats de finançament del tercer sector, Art per a la vida és una experiència innovadora i creativa que podria convertir-se en alguna cosa més que una anècdota.