Les festes en temps de crisi són igualment necessàries, potser més que mai, però la imaginació també es troba en crisi. O vivim dins una permanent mediocritat, que per altra banda, és el reflex de la nostra societat. Manca d'il·lusió, de lideratges, d'idees? Pot ser que faci una autodescripció. Com a afegitó, les altes temperatures et deixen aixafat i augmenta la vessa d'aquest estiu! Així i tot, les festes generen una intensa activitat.
La meva realitat m'ha fet viure dos pregons, el d'Alcúdia i de sa Pobla, dos concerts de les respectives corals, exposicions artístiques, dos sopars a la nit, la tremponada alcudienca, la truitada poblera. Me n'adon que la gent fa gent, que una cosa tan senzilla com un sopar a la plaça estira més que qualsevol concert. Excepte, naturalment, el Districte 54. Me n'adon també del trist paper que toca viure en la ruta festiva estiuenca dels pobles. I com es diverteixen els joves? Els més majors estan encara astorats a causa de la brutor que generen els joves, de les nombroses tones que es varen recollir una vegada acabada la "batalla musical". El concepte "jove" queda malmès després de festes massives.
Són joves i el concepte "futur" els queda llunyà. Futur de salut per a ells, de feina, de respecte als veïns, de diversió sense molestar... sense esser primitiu. No crec que ells en siguin els culpables. Aquesta societat mediocre de la qual formam part tots té molta responsabilitat. L'home, fa quaranta anys, trepitjà la Lluna. Malgrat els avenços tecnològics, cada nin que neix ens retorna al principi, al fet iniciàtic i màgic de conèixer i d'estimar el món a través de l'educació.