També havia de ser un govern de progrés el que havia de donar el gran exemple: 50.312 places hoteleres seran legalitzades, sense que hi hagi hagut cap actuació ferma i exemplaritzant per penalitzar la construcció i l'ús il·legals d'aquestes places. Si s'arriba a arrodonir aquesta actuació, el govern d'Antich tendrà tantes raons administratives com vulgui per impedir irregularitats urbanístiques, però ja no l'assistirà mai més la força moral.
El desprestigi de la justícia a què assistim aquests mesos de concreció de la legalització de la il·legalitat no té antídot, però això sembla no inquietar ni Miquel Nadal ni Francesc Antich, una estranya parella que troba punt d'acord on no els trobaria el sentit comú ni alguna forma de decència política. A partir de la consumació de la incursió piràtica en la llei, aquests dos personatges són un bon exemple de com el poder té capacitat per arruïnar les més bones intencions.
No sé si ens ha de preocupar gaire que Miquel Nadal continuï amb el seu comportament cridaner. Al cap i a la fi, la seva carrera política pot giravoltar-se d'un moment a l'altre. Però, i Francesc Antich? Què li deu haver passat a aquest home, que va decebre tanta gent quasi el dia de la seva investidura, i que des d'aleshores ha mantingut unes línies d'actuació que freguen l'escàndol quan no són obertament escandaloses? La llista d'actuacions que han provocat la consternació dels que creien o volien creure en ell ja és considerable.
D'aquestes actuacions, n'hi ha una d'imperdonable, per la brutalitat amb què la va deixar caure damunt de la fe de la gent que l'havia duit al poder. Encara és l'hora que ha de donar explicacions públiques i convincents de per què tirà endavant Son Espases i de per què se'n serví abans electoralment negant aquesta possibilitat. Oh, sí, és una pesadura, sembla que no sabem parlar d'altra cosa, però hem de contribuir tots a eradicar el privilegi de la immunitat per la via del silenci i l'oblit. A Francesc Antich se li hauria de recordar cada dia la seva deslleialtat.
Però hi ha altres punts obscurs en la seva presidència, i un dels més vergonyosos és la tèrbola relació amb el senyor Middelmann arran dels greuges de la seva companyia, Air Berlin, a la llengua catalana. Com a ciutadans teníem dret a esperar que el president Antich exigís una rectificació i una reparació, però no va saber quin era el seu lloc ni què hi havia de fer.
En fi, ara dóna cobertura a l'operació més ignominiosa en la història del nostre turisme. Que s'hagi associat amb en Miquel Nadal per perpetrar la iniquitat és rellevant pel valor simbòlic d'aquesta estrafolària associació. Ja ho diuen els seus hermeneutes: els anys de Madrid va aprendre molt. Amb les coses bones que es poden aprendre a Madrid -el Prado, la Biblioteca Nacional, el museu Thyssen, el teatre, la música, aquelles llibreries magnífiques...