Armes de colonització massiva

En Balutxo, dilluns passat, va publicar en aquest diari un interessantísim document en què esbuca i esmicola els arguments dels negacionistes de la nostra colonització. Hi va documentar declaracions d'ideòlegs espanyols partidaris de fer servir l'exèrcit com una eina per desarrelar els nostres joves i, alhora, per ocupar el nostre país. França, igualment, no va dubtar gens ni mica a fer servir l'exèrcit com a arma de destrucció massiva de la catalanitat al nord dels Pirineus. A la Primera Guerra Mundial va fer servir els nord-catalans com a carn de canó destinant a la línia de foc molta més proporció de catalans que no de "francesos" no catalans. Va bé que hi hagi testimonis que refresquin la memòria històrica col·lectiva. Encara més: pens que els estats més rabiosament nacionalistes, com Espanya, França, Rússia, Turquia i d'altres, continuen fent servir avui en dia autèntiques armes de colonització que, de tan avesats que hi estam, si no les destapam, hi ha el perill que els qui les patim no ens en temem. A més de la substitució ètnica -que el catalanisme oficial nega perquè considera tabú ni tan sols parlar-ne-, les divisions i bregues tribals -blavers, gonelles i quatroprovincianistes-, avui els estats nacionalistes fan servir l'arma de l'esport, on malavegen que el cim més sublim a assolir per qualsevol esportista sigui la participació a la selecció "nacional" de l'esport que sigui. Així, l'esportista i els seus seguidors s'integren sentimentalment sense ni tan sols témer-se'n a l'estat-nació d'una manera molt més efectiva que escoltant sermons nacionalistes. Una altra arma terrible és la divisió dels colonitzats entre "dretes" i "esquerres". El catalanisme n'és un trist exemple en creure, tot innocent i entabanat, que l'esquerra espanyola és el mal menor, l'aliat exterior que ens "comprèn", ens "tolera" i ens perdona la vida, quan la veritat és que els dos grans partits nacionalistes espanyols, el PP i el PSOE, ja han demostrat que comparteixen el mateix projecte espanyolista i que l'única diferència que els separa és la pressa per la nostra assimilació: un partit en frisa rabiós i l'altre accepta que arribi a mitjan termini. Res pus no els separa. A Mallorca ja n'hauríem pogut aprendre la lliçó amb la Guerra del 36: la República espanyola va sabotejar el desembarcament d'en Bayo, que pretenia alliberar Mallorca del terrorisme feixista. I el va sabotejar tan sols perquè el protagonitzava la Generalitat. L'Espanya "amiga" nostra, esquerrana, republicana, solidària, obrera, proletària i tot això, es va estimar més que Mallorca fos el portaavions d'en Mussolini abans de permetre que l'alliberament de Mallorca el protagonitzassin els nostres compatriotes del Principat i es pogués acabar reconstruint la nació que va fundar el rei en Jaume.