El balanç dels casos en què treballa Anticorrupció defineix la nostra societat com a especialment propensa a l'ús incorrecte dels eraris públics. Si la comparam amb la comunitat valenciana o amb la madrilenya, obtindrem el dubtós conhort de saber que no som els pitjors, tot plegat, és clar, preservant la presumpció d'innocència. Així i tot, el tuf de la corrupció amara l'atmosfera política del nostre país, sense que, d'altra banda, apareguin en el panorama símptomes d'una ferma voluntat de rectificació. Això és així perquè dels segments polítics més afectats només han eixit maniobres poc clares d'autodefensa, que són perfectament explicables sempre que aquests mateixos grups facin autocrítica, requisit sense el qual les declaracions contra els actes corruptes no tenen gaire fiabilitat. Si el PP de Matas i la UM que li donà el govern no canvien d'actitud i no prenen mesures contundents contra aquells que, a recer dels seus mandats, intoxicaren la política balear, l'esperança en una dreta -PP i UM- que ofereixi garanties d'honestedat acabarà per diluir-se en l'escepticisme d'una societat cada vegada més allunyada dels seus polítics.