Segueix-nos F Y T R

Els renous del submarí (1973)

| Palma |

"Per més que jo vulgui assajar noves posicions, no he aconseguit col·locar amb fermesa el meu cos sobre la llitera per tal que tot plegat no gronxi; això encara ho podria suportar, però allò a què de cap manera em puc acostumar és als cops que em don quan el meu cos s'eleva, a causa del pujar i baixar de la proa i la popa. I, a tot això, s'hi han d'afegir nous i inquietants sorolls.

El ressonar contra la torre i els sempre renovats sons baixos. Sense cap mena de ritme se succeixen els més diversos renous, fins que els nervis no poden més. No passa un minut sense que tot el submarí tremoli, fins arribar aquest tremolor al moll dels ossos de cadascú. Només la resignació és el que resta al davant de tals maltractes i tanta orgia de sorolls. El pitjor és que els sorolls no s'aturen perquè sia de nit. Pel fet que molts sons propis del submarí deixen de ser-hi durant les hores de descans, els sorolls de la mar es fan molt més audibles. De vegades em sembla que es tracta de cascades que es precipiten dins l'oceà a través d'un alt forn. Així, estant despert, faig el joc mental de descompondre els tons que formen els renous que vénen de fora.

Al clapoteig, se li sumen cops que fan sonar el submarí com si fos un tambor gegant, els pedaços del qual s'afinen i desafinen a cada instant. Pens que el temporal ha d'estar bufant fàcilment a devers setanta milles marines de velocitat. Txtsstiummm! La proa s'inclina; el compartiment on estic, també, cap al davant, per a posar-se quasi vertical. Les nostres pertinences s'allunyen de la paret, a quaranta-cinc graus. La cortineta s'obre tota sola, les meves cames pugen, el meu cap s'enfonsa... i, per si tot això fos poc, l'habitacle comença a girar, perquè el submarí vol escapar-se de la seva lletja situació per un costat: no vol restar vertical. Des de la popa arriba el renou de l'hèlix. El submarí tremola, febril. Un tros de ferro ha xocat contra un altre. Més soroll de tambor...".

Aquest fragment de novel·la pertany a l'obra de Lothar-Günther Buchheim i conta les aventures i tragèdies d'un submarí alemany que surt de la seva base de La Rochelle, a la França ocupada, i que a més de lluitar contra l'enemic s'enfrontarà amb les tempestes i a una vida extremadament endurida. Acabaran enfonsats. Batalles enmig de l'Atlàntic amb forces superiors, el pas a través de l'estret de Gibraltar burlant la flota britànica, quasi morta la tripulació per asfíxia a causa del sistema d'aire, que era molt difícil d'arranjar.

En el començament del llibre se'ns recorda que, dels quaranta-un mil alemanys que tripulaven submarins, vint-i-sis mil no tornaren vius a casa seva i la gran majoria hagueren de ser soterrats, si així es pot dir, a la mar. Aquesta novel·la, best-seller a Alemanya, es portaria al cinema amb una inversió de deu milions de dòlars, la més cara de la cinematografia germànica. La pel·lícula, dirigida per Wolfang Petersen, va ser interpretada, entre molts altres actors, per Jürgen Prochnou, Herbert Grönemeyer, Klaus Wennemann i Hubertus Bengsch.

+ VIST