Grans magatzems" és l'eufemisme que utilitza l'EMT per referir-se a El Corte Inglés. Com que el bus cap a ca meva passa cada 60 minuts, moltes vegades tenc una bona estona per fer una volta pels grans magatzems.
És dilluns vespre. A la coa del súper, sent qualcú que crida "Tomeu!", és na Rosa Bueno. Parlam, li deman com es troba. M'ho explica. Fa molt bona cara. És una dona forta. Palma, els palmesans, li devem tant...
Encara tenc temps de guaitar a la secció de música i pel·lícules. Em crida l'atenció una dependenta que en veu alta demana a una companya si li sona un disc titulat "ressons" o "ressonars"... Pens, íntimament, que es deu referir al magnífic disc titulat Ressonadors, un nou projecte dels músics eivissencs Omar Gisbert i Joan Barbé amb què volen reactivar la música popular d'Eivissa i Formentera.
Passam a la versió original:
Dependenta 1: "¡Ah! Sí que estaba. Se llama Ressonadors".
Dependenta 2 (dirigint-se a Dependenta 3): "Sí, estaba en la sección que a ti no te gusta. Sí, esta... ¿Como la llamas tú?".
Dependenta 3: "La de los Tomeus".
Dependenta 2: "¡Ah! Sí, la de los Tomeus. ¡Ja, ja, ja!".
Les "divertides" dependentes dels grans magatzems que dilluns vespre eren a la secció de música i cinema dels grans magatzems de les avingudes no s'imaginaven que un Tomeu, al qual se li llevaren de cop les ganes de comprar res pus, havia escoltat la seva xenòfoba conversa.
La catalanofòbia, que tan en voga està aquests dies i a la qual un servidor dedica uns articles des de fa cinc anys, és ben present a Mallorca. La catalanofòbia és purament i simple xenofòbia. La catalanofòbia a Mallorca és mallorquinofòbia. Vos pareix que consentiríem que es diguessin les animalades que es diuen contra els "catalans", els "polacos" o els "Tomeus" si fossin proclamades contra els negres o els jueus?
La mallorquinofòbia existeix, i cal denunciar-la sempre i combatre-la allà on la trobem.
Però tampoc no podem perdre de vista que també hi ha una majoria social que està situada dins allò que podríem anomenar la mallorquinofília. Que practiquen la mallorquinoestima, que és molt més saludable que l'odi racista.
Gent que vingueren a viure fa molts anys a Mallorca i que estimen aquesta terra, perquè, en realitat, és ben seva. Gent com na Rosa.
Gent que han nascut a Mallorca, que partiren de joves i que, encara que avui estiguin experimentant la versió més daurada de "fer les Amèriques", no obliden els seus orígens i mantenen l'estima per la nostra terra, la nostra llengua... Gent com en Rudy.
Gent que han nascut a Mallorca, que han voltat per tot el món, que viuen permanentment sota els flaixos de la fama mundial però als quals aquests, malgrat la potència encegadora que tenen, no els han fet perdre de vista el compromís amb la seva gent ni els han enlluernat massa. Gent com en Rafel.
Gent que, malgrat que ara comencin a assaborir les mels del triomf personal, no obliden el seu compromís amb la terra i la gent que els ha vist obrir els ulls i fer les seves primeres passes. Un compromís ple de generositat, senzillesa i estima per allò que som. Gent com n'Alba.
Gent que, malgrat viure al costat dels afortunats, dels guanyadors i dels triomfadors, donen la cara per aquesta terra. Com en Carlos. Gent que estima Mallorca, la seva llengua i cultura... Encara que no nomin Tomeu.